POSEM DATA A LA LLIBERTAT
Sembla ser que un dels principals esculls amb les negociacions entre CIU i republicans es fixar la data del referèndum, molt més que els acords socials i econòmics que amb més o menys resistència acabaran amb acord segur, ja que no hi ha masses alternatives. Sembla que les pressions al partit capdavanter per no mullar-se amb una data que deixi les coses sense volta enrere de moment endarrereixen l’acord. Crec que es bàsic aclarir aquest tema, això no es cap joc, ja un mandat del carrer i un mandat electoral de la societat catalana, i cap lobby econòmic, ni personatges com Duran estant per damunt de tot això per molts interessos personals que vulguin defensar amb el seu negoci de la dependència.
En una entrevista, Oriol Pujol expressa que costa molt posar o establir aquesta data en una pregunta sobre si la legislatura es de 4 anys o fins la consulta i eleccions plebiscitàries, es una resposta enigmàtica, i on per exemple Escòcia amb molt menys voluntat popular ja han resolt amb claredat, sense tenir la gran majoria social catalana i parlamentaria avalada per la societat. De fet Pujol diu que no es volen encotillar amb una data, i no nomes el volen fer, sinó guanyar. Sembla evident que els sector de l’anomenat lobby del Puente Aereo o personatges com Duran, s’oposen rotundament a fixar la data, ja que els trenca la seva tàctica de negociar un millor finançament altra cop. De fet fixar aquesta data podria fer entrar als republicans al Govern, i la seva insistència es un escull a superar tard o d’hora per aclarir les coses.
Com deia abans, això no es cap broma, ni cap joc, ni cap idea que anirà disminuint amb el temps, es molt seriós, la manifestació del dia 11 va demostrar clarament que 1 milió i mig de persones al carrer reclamaven una sortida a Catalunya en forma d’Estat propi, un cop esgotades totes les possibilitats, pactes fiscals inclosos. El govern sembla que va assumir aquesta demanda, i la va validar amb el cop de porta al nas del pacte fiscal a Madrid. La posterior resolució avalada per dos terços de la cambra amb el compromís d’un referèndum pel dret a decidir, i les eleccions que han validat el projecte atorgant a aquestes forces la mateixa proporció a al cambra no admet dubtes. De totes maneres des de l’Estat, els lobbys econòmics i persones com Gay de Montella o Duran encara intenten frenar el que sembla irreversible, i capgirar la voluntat del poble, obrint encara noves negociacions per un nou finançament que ja no tenen cap sentit, i han d’entendre que no hi ha res més a negociar. La consulta pel nostre futur es l’eix de la legislatura, i amb un termini de 2 anys hauria de ser una realitat amb un govern de concentració o encarat per anar per una banda gestionant el trist i escanyat dia a dia, i per l’altra preparant les estructures d’estat necessàries i les relacions internacionals per validar el proces, però tot això sense una data que visualitzi el projecte no te sentit i es un clar avis, cas de no ser-hi que no es seriós, i poc atreviment a donar el pas. No puc estar d’acord amb Oriol Pujol, no es difícil fixar la data, cal veure el temps per esgotar la via legal espanyola, i per les dues coses que abans he esmentat i res més. Cada dia que perdem la nostra situació serà pitjor i tant Espanya com la comunitat internacional no ens prendrà seriosament si no fem aquest pas decisiu. Esquerra ha de pressionar amb aquest tema, i el president Mas ha de donar el pas fent oïdes sordes a tots aquests que viuen del negoci de la dependència per damunt dels nostres interessos com a poble. Serà un símbol de credibilitat i un clar missatge que qualsevol negociació ja no te cap sentit.
En definitiva, abans de la sessió per escollir el nou president català, cal saber un temps límit per la consulta, i veure que el nou govern esta encarat amb aquest objectiu per davant de qualsevol govern normal amb una legislatura de gestió de 4 anys. Qualsevol altra cosa seria un engany i un frau a la població, i un clar sotmetiment a la dependència pels segles dels segles, i això no ho podem permetre de cap manera. La historia es en majúscules, i ara toca posar data.