PIDOLANT AMMISTIA
La nova victòria del President Puigdemont, si President ja que sembla que els mitjans públics catalans obliden aquest tractament massa sovint, sembla que deixa l’Estat espanyol un cop més tocat i enfonsat amb la seva batalla de venjança i repressió sense impunitat. La reacció del President Aragonés ha estat dir que ara toca la ammistia.
No hi ha dubte que el Jutge Llarena com estilet i tota l’estructura de l’Estat que nomes pensa en culminar la venjança amb la peça més desitjada no ha parat de fer aigues per tot arreu. Segurament la decisió en el seu moment intel·ligent de lluitar judicialment fora de les fronteres espanyoles ja que les internes no oferien cap garantia, tampoc calia ser molt llest per arribar a aquesta conclusió i malbaratar 4 anys de la vida en una presó amb una farsa de judici des del començament com vam poder veure. Fa llàstima escoltar aquells que defensen que s’ha de ser responsable amb les conseqüències de les decisions que es prenen, segurament es cert, però esclar les garanties de la democràcia i la justícia també han de ser responsables i es molt clar que Espanya no gaudeix d’aquesta condició. Aquestes victòries aclaparadores i que deixen els nostres tres eurodiputats lliures de circular per la Unió Europea curiosament menys Espanya que com deia en Boye haurem de preguntar si encara en forma part, deixa en molt mal lloc l’Estat.
Alhora, les decisions dels Tribunals europeus majors sobre la immunitat i la validesa de les euroordres deixaran la cosa vista per sentència i sense recorregut legal, amb una possible porta del retorn a Catalunya dels mateixos com homes lliures. Espanya degut al seu tarannà antidemocràtic i catalanofòbic ha anat massa lluny, ho va fer l’1 d’octubre amb la violència, i ho va fer amb le cop d’Estat del 155 amb el suport recordo de Populars i socialistes que ha avalat tota la repressió posterior.
Per la seva sort o desgràcia son a la Unió Europea, per rebre els fons que esperen amb desig, però també per complir les normes signades per tots els Estats, judicialment també i per tant aquest retorn ens hauria de portar un altre cop a aquell octubre del 2017 i aquest cop tots plegats respectar la democràcia i la voluntat popular agradi més o menys. La petició d’ammistia del President Aragonés no procedeix, ja que aquesta ja va incorporada amb els fets anteriors i simplement es la tàctica de pidolar l’amo que no apreti tant la corda i això hauria de formar part d’una pantalla oblidada que no volem tornar.