PERSECUCIÓ CATALANA A VALÈNCIA
Dos fets han succeït a València relacionats amb dues sentencies del Tribunal Suprem que afecten a la Universitat Jaume I de Castelló, i que resulten francament increïbles, si no fos per l’odi acèrrim a tot el relacionat amb Catalunya.
La primera negava el dret a aquesta Universitat de utilitzar el terme “País Valencià”, i l’obligava a posar “Comunitat valenciana” per qüestions legals, ja que a l’Estatut Valencià es la denominació que es fa servir, cosa que es mentida, ja que en el preàmbul apareix aquesta denominació de País Valencià i també la de Regne de València de la qual curiosament la sentencia no en diu res.
La segona es la decisió del Tribunal Suprem de desestimar el recurs de la Generalitat Valenciana que havia modificat unilateralment els estatuts de les universitats per eliminar referències al català, ja que aquesta es refereix a la llengua valenciana com acadèmicament català, i a mes referma les diverses sentencies favorables del Suprem a favor de la unitat lingüística.
Francament lamentable la primera decisió que obliga a canviar la nomenclatura de tota la vida, per la imposada pels partits espanyols com a comunitat per seguir la seva transformació, i aigualiment amb la resta de comunitats, i eliminar de pas totes les coses que puguin fer pensar en els Països catalans que lògicament volen dividits i enfrontats, per eliminar qualsevol possibilitat de reunificació o objectius comuns. A mes utilitzen arguments que no s’aguanten per enlloc, ja que les dues denominacions son reflectides en el seu estatut, però com sempre nomes ha interessat veure una part del text.
La segona fa justícia al genocidi lingüístic que duu a terme la Generalitat Valenciana amb el seu invent lingüístic, i la eliminació de qualsevol referència al català per damunt de l’opinió de tots els experts en la matèria, i de les diverses resolucions judicials que ho justifiquen. Es una obsessió malaltissa del govern del PP amb la deixadesa del PSOE per dividir i afeblir la llengua catalana i avançar en la seva eliminació per totes les vies al seu abast, des del tancament de repetidors de TV3 a els canvis a les universitats, fins hi tot renegant del seu passat a la Corona d’Aragó.
Aquest fenomen crec que nomes es pot donar a l’Estat Espanyol, que amb tots els seus mitjans que son molts lluita per eliminar qualsevol diferencia entre els seus territoris, i així imposar el seu pensament únic que es la única manera que entenen des del centre de la península de cohesionar aquest invent anomenat Espanya.
Això és el que diu el manual dit “Què ha de pensar el perfecte catalanista”.
Si bé ho penses “Comunitat Valenciana” no te cap influència sobre la comunitat nacional catalana, de la qual els valencians som fundadors juntament amb els mallorquins. En contra del comú pensament del principat que creu que la fundació és al Pirineu amb Guifré “El pelut o més finament el pilós….hahahhaa”. El títol que poses pot induir a engany. No ha estat feliç per dir-ho curtet. Particularment sempre use de País Valencià, malgrat que fa més de 30 anys que dic que REgne de València era l’escaient. Ja creant-hi un regne ens donava peu a tindre un status oficial que aprofundia en la realitat històrica i de pas equiparava amb d’altres, com per exemple España. És el problema de tindre polítics baixets i miops. De la mateixa manera que els independentistes diem Principat, per la qüestió de Girona i la literatura ejaculada durant els segles XVIII i XIX (Balmes, Montblanch, Siscar, Jovellanos, Peña, etc.).
Pots dir que la denominació País Valencià té una base il·lustrada i republicana. Però era crear-se un problema absurd.
En quant al tema de la denominació de la nostra llengua -la teua i la meua- és fals que l’estatut diga: llengua valenciana, sinó valencià. De fet, els valencians han dit hitòricament valenciana a la llengua, malgrat que estiguera feta a Tarragona, Perpinyà o Mallorca. De la mateixa manera que diuen americà a l’anglès en els EUA. O mexicà a l’español a Mèxic.
Comença a pensar que si no s’ha avançat més en termes de segregacionisme és perquè el PP valencià té un bon feix d’antics militants del Partit Nacionalista del País Valencià (PNPV). Extrem aquest que s’obvia massa sovint. Jo hi era. No toque d’oïda. El catalanisme canònic demana als valencians esforços ben difícils. I Albert, fes la prova: digues arreu que tu en comptes d’enraonar català li dius valencià, que és la denominació tradicional del català a València. I te n’adonaràs les dificultats existents. Posa a tothom del Principat a dir que és Valencià, en comptes de Català.
El que España i llurs dirigents tenen clar que la nostra nació se la volen carregar a poc a poc. Començant per València i acabant per Barcelona. I la clau de volta de la nostra nació, per a desgràcia convergent, és la ciutat de València.
Però no et cregues que és un fenòmen propi de la Nació Catalana, això és un parany més vell que l’anar a peu. N’hi ha d’exemples a cabassos en la història del món.
Quan estudies amb més deteniment els intel·lectuals outsiders et trobaràs amb Lluís Vicent Aracil. Possiblement el més important en termes de lingüística (pràcticament l’inventor dela sociolingúística a nivell mundial) i tan castigat per les classes rectores del Principat. T’aconselle d’ell: “Dir la realitat” i “Papers de sociolíngúística” que són reculls d’articles, on ve
a demostrar que els renaixentistes tampoc estaven per la labor de salvar la llengua, si més no, que no reeïxís simplement al·letargar-la o hivernar-la. T’aconselle els capítols que parla del “Racionalisme Oligàrquic” i el de la “Història cronològica trabucada”, com demostra -a partir de textos del XIX- com segons la ideologia de qui escriu la llengua no minva, malgrat que ells es convertisquen en llurs defensors -de “boqueta” però no en la realitat- i això dit `per un valencià posa el muntatge “catalanista del Principat” potes en l’aire deixant a l’aire totes les vergonyes. Demsotrant el col·laboracionisme principatí amb España per part dels protfgonistes de la Renaixença, tret d’excepcions lloables.
Pensar que la llengua es posa en perill perquè no arribe la TV3, és infantil. Una altra cosa és la creació de l’espai comuncacional català en perill. Vaig buscar i donar a Eliseu Climent unes 80.000 pts per a posar els repetidors allà pel vuitanta-tres. Però quan es va posar en marxa Canal 9 vaig demanar que es pugrés al Principat. És i era necessari aprofundir en qui som estos 12.000.000 de persones que vivim en aquesta Nació. I no tothom és de Barcelona ni de Palma ni de València. Per això calia fer aquestes passes i jo assenyale directament als convergents i gent com Climent que creu que tot el que hom fa a l’hinterland barceloní pot ser automàticament assumit a l’Horta o a Menorca.
Albert, continuem enraonant…..