PERPINYÀ: MIRATGE O PUNT DE PARTIDA
Aquest dissabte vam veure a Perpinyà la capacitat que l’independentisme de base te de mobilització, i de pas perquè no dir-ho de desvinculació de tàctiques partidistes de curta volada amb l’anhel de victòria sense embuts.
Efectivament, el símbol del President Puigdemont i els exiliats amb les seves victòries judicials contra l’Estat i la seva condició d’eurodiputats son una llum que la societat te com a referent i Perpinyà va ser això, més enllà dels discursos, la voluntat de victòria i de fer efectiu allò que va quedar bruscament en standby amb una rendició total davant un Estat ferotgement repressor i venjatiu.
De fet l’enganyifa que Clara Ponsatí va posar al costat de la taula de diàleg, va quedar refrendada amb l’enviament de controls policials a la frontera per evitar el que era inevitable, l’èxit de l’acte i la seva repercussió a Europa. Tanmateix un altre fet va ser com uns eurodiputats amb immunitat son rebuts i actuen per tota Europa, inclosa França i no poden creuar els Pirineus.
Aquests dos fets entre d’altres son ben clars de la nul•la voluntat de diàleg del Govern espanyol, i que els que encara ens volen fer combregar amb rodes de molí queden en evidència. Tàctiques de partit per donar aire a Sanchez i refredar un procés que la gent no oblida. Segurament això es el que alguns partits els hi va agradar menys de l’acte per la seva lluita per la hegemonia autonòmica esclar.
Un fet remarcable va ser com Esquerra o la CUP no van participar com si que ho haurien d’haver fet en l’acte i que un cop més deixa aquesta unitat imprescindible en un no res.
Segurament el Consell de la República, més enllà de sigles hauria de portar aquesta unitat des de baix que definitivament superi els partits que encara no han entès el clam de la societat des de baix, aquella que no pregunta al del costat a quin partit vota en benefici de l’objectiu final.
El més gran obstacle son els mateixos partits i les seves dinàmiques al marge d’això.
Suposo que les lliçons son per aprendre, i els lideratges haurien de tornar a posar en la mateixa línia els representants de la societat i la mateixa, d’altra manera la batalla es perduda.
Perpinyà, pot ser un miratge o un punt de partida.