PERDONI, I EL POBLE
La decisió dels partits catalans avui de donar suport a la moció de Pedro Sanchez sense sembla a canvi de res. De fet una rebaixa en el to del candidat, cosa lògica i un gràcies pel vot contrasta amb la política amb majúscules dels diputats bascos i els seus interessos.
Alguns diran que son circumstàncies diferents i contexts que poc tenen a veure, però cal aclarir, que uns dins el seu paper de dic de contenció a l’independentisme basc a canvi d’inversions, capital, lleis i defensa del sistema econòmic concertat, la mare dels ous del seu projecte. Mentrestant Catalunya que te, si dic res, seria segurament massa dur, però durant molts anys ha viscut d’una cortina de fum de fals poder a canvi de col·laboració amb les estructures estatals, i aquesta aposta com es lògic va arribar al límit i el maltractament pervers econòmic, polític i social va explotar amb el clam popular per un canvi a decidir el nostre futur en forma de República independent.
No cal tornar a veure com vam malbaratar l’oportunitat posterior a l’1 d’octubre, i en part va ser no aprofitada precisament per l’influència d’aquestes el·lits que viuen de la relació catalana amb Espanya, més que relació, podríem dir submissió sense condicions. Posteriorment la violència, la repressió, els presos i tot el que hem vist no ha fet canviar el control dels partits, que han acceptar la humiliació dins del país i el mateix rol a la cambra espanyol jugant al mateix sistema de sempre, cal dir amb els rendiments de sempre.
Inquietants, les paraules de Sanchez sobre l’Estatut català, i del cercle d’economia contents amb la intervenció del President Torra just quan han fet la seva proposta de tercera via actualitzada que aniria en el mateix camí d’una nova reforma estatutària amb reconeixements simbólics i competències blindades a l’espanyola, es a dir el de sempre.
Aquesta escletxa i coneixent el pa que s’hi dona i desitjant equivocarme podria arribar ser la negociació fosca per resoldre el conflicte per tothom salvar els mobles, segurament rebaixa de condemnes als empresonats, netejar la cara als partits,normalitzar una situació que no es normal i deixar nomes uns grans estafats, el poble, aquell que de bona fe ho ha donat tot per un projecte i ha vist com molts cops ha passat com no es la prioritat de ningú i com un cercle torna a una mena de peix al cove actualitzat, això si amb un ull de menys i moltes contusions en els seus cossos, per no parlar de les il·lusions trencades per aquells que ara ens vendran un relat de color, que te molt de blanc i negre.