PEIX AL COVE 2.0
Ahir vam veure un nova obra de Teatre, més aviat una reposició dolenta, amb un final que tots sabem com acabarà, concretament en la via morta de Madrid i en l’oblit d’uns acords perduts en el temps per vergonya nostra.
De fet, desprès de veure el comportament d’Esquerra aquests darrers 6 anys com a crossa socialista sense embuts i sense aconseguir res palpable, apart d’inventar acords que posteriorment hem comprovat que mai seran una realitat, el darrer el traspàs de Rodalies, assistiem a una lògica de dignitat i fermes per part de Junts que va durar fins el darrer segon, on aquesta mena de peix al cove venut ha estat l’excusa per perdre tota la credibilitat guanyada si es que en tenien alguna.
Aproven els decrets de Sanchez amb la seva abstenció, i ens venen que han acordat suprimir el punt de la llei d’amnistia que quedava paralitzada pels Tribunals Europeus, de fet avui fonts socialistes ja ens diuen que qualsevol prejudicial presentada al TJUE farà que es paralitzi la llei que pot anar per uns quants anys. Ens venen que han aconseguit el traspàs de le competències d’inmigració a bombo i plateret, de fet Bolaños refreda la qüestió dient que serà via una llei orgànica que encara s’ha de desenvolupar i sense detallar les competències que es traspassaran, és a dir una lletra petita que ja sabem per experiència que acaba sent un engany com ja en tenim molts exemples, quedant nomes el titular. De fet ningú crec que es creu que Madrid ens donarà el poder sobre immigració. El tema de la publicació de les balances fiscals, ja ens diuen que no ho faran i en tot cas seran per totes les comunitats com fa cada administració, i per cert si les publiquen, Catalunya tornarà a veure aquest espoli econòmic i fi del tema, res de nou a l’horitzó.
En definitiva, un sainet per crear expectació a l’espectador i on el guionista s’ha quedat sense idees al final. Des de diferents vies els dos partits catalans arriben al mateix final, un suport a canvi de res, apart del manteniment del seu partit per damunt de la societat catalana. Tornem abans del 2017 i on la independència queda guardada en un calaix per molt de temps, la societat enganyada i l’autonomisme de sempre atrapant aquests partits sense cap aspiració real de plantar cara.
Un peix al cove 2.0, però ara amb pinta de peix bullit.