ALBERT CORTES MONSERRAT

Avui, coincidint amb la mort d’un dels pares de la Constitució, en Jordi Solé Tura, un altre dels 7 pares d’aquesta diabòlica criatura, en Gregorio Peces Barba, ens diu que no te cap dubte que Catalunya, com el País Basc, i Galícia son nacions culturals, tot sense perdre de vista que segons la criatura abans esmentada, no hi ha més que una nació sobirana que es Espanya, i avisa que els retocs del TC al text català repercutiran en altres estatuts comunitaris amb punts similars.

Ens confessa que creu que hi ha una voluntat fonamental dels pobles de viure junts, i posa l’exemple d’en Mas, i la seva retòrica de que en un referèndum guanyaria la resposta negativa. Diu que des de Madrid les persones sensates de cap manera volen una Catalunya independent, i que a Catalunya tot el món vol estar en el conjunt de l’estat, deixant de banda la impossibilitat des del punt de vista europeu per a una unitat territorial de 500 anys, què res te a veure amb la unitat de Sèrbia des de la primera Guerra Mundial. Per últim ens recorda que amb el dictat de la Constitució ja van sorgir les cultures diferenciades, què estaven tapades en els 40 anys de dictadura, i què es van resoldre amb l’autonomia de les nacionalitats i regions.

Realment quan vols amagar una realitat emergent que no els interessa, i els arguments s’acaben, s’han d’inventar mesures desesperades que anirem veient amb el pas del temps, i aquest personatge s’atreveix a batejar-nos com a nació cultural, un nou terme per explicar la raresa que som, ja que jo no conec en tot el món cap estat cultural per exemple, hi ha estats i territoris supeditats amb aquests, no hi ha invencions a mitges. Pel que fa al text sagrat i inamovible que van crear, evidentment, i ja donant idea del seu tarannà nomes reconeix una nació sobirana, en canvi com que la realitat es tossuda, després s’ha d’inventar l’estat autonòmic dividit en nacionalitats i regions, en teoria si tots som iguals la cosa grinyola, o una sola nació, o  nacionalitats i regions, les dues coses donen molt que pensar.  Estic totalment d’acord de la sensatesa de Madrid de no voler que volem sols, si jo jos madrileny evidentment no deixaria escapar la gallina dels ous d’or, no ha tret cap novetat, ara discrepo totalment de la seva seguretat afirmant que a Catalunya tothom vol estar amb el conjunt de l’estat, a quin món viu aquest personatge, que no ho sap que el 13 de desembre mes de 160 municipis faran consultes per l’autodeterminació,  que no sap totes les entitats i plataformes independentistes que apareixen com bolets, que no ho sap de les 2 grans manifestacions a Barcelona els últims anys, que no ho sap que es van desplaçar 10 mil persones al cor d’Europa per reclamar un estat propi, i finalment que no ho sap els resultats creixents de totes les enquestes sobre el tema que van apareixent, a qui vol enganyar. Finalment i com a argument fals i recurrent, diu dels problemes d’Europa per acceptar la nostra separació, quan el problema es nomes seu, la Unió ja ha demostrat amb altres territoris la seva comprensió, on trobo molt adient la comparació amb Sèrbia que seria la nostra Espanya, i on ens parla de 500 anys units, dada totalment falsa, ja que no arriba als 300 i si vol fer memòria va ser el 1714, i per la força de les armes borbòniques, o també ho vol amagar sota l’estora.

En definitiva la típica intoxicació sinistre d’aquest personatge fatxenda, i amb la seva visió de l’imperi què no contempla cap moviment democràtic de llibertat, cosa que dona entendre la mena de monstre anomenat Constitució, què van crear, i que  dona a entendre que no hi ha res més a parlar amb aquesta gent.