ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

NOUS MOVIMENTS: CAL SEPARAR EL GRA DE LA PALLA

General
En referència a la proposta de procés constituent impulsada per Teresa Forcades i Arcadi Oliveres, i que com diu en Vicent Sanchis amb el seu article sembla voler donar veu des de dins del sistema al moviment indignat. No hi ha dubte que hi ha grans veritats, com que el model econòmic i polític ha fracassat, i cal una renovació i molts retocs per tornar a funcionar amb una societat més justa, dit això no podem entrar amb grans contradiccions com son alguns dels 10 manaments com els anomena Sanchis. De fet expropiacions bancàries, reduccions de jornada, dret a la ciutadania per tothom, reconversió ecològica de l’economia o socialització de les empreses semblen més utopies que altra cosa, i apart de la retòrica, sistemes que tampoc son justos i perfectes, de fet aquests no crec que existeixin. Aquelles imatges per exemple de Chaves anant dient “expropiese” sense contemplacions, no crec que siguin la millor manera de no lesionar els drets dels ciutadans. Per tant reforma si, però possible i més justa també.

Els deu manaments
 Vicent Sanchis
Arcadi Oliveres i Teresa Forcades encapçalen un manifest que té com a sagrat objectiu donar una estructura política sistèmica al moviment dels indignats. La benemèrita intenció només té un problema: precisament l’eix angular del moviment del 15M va ser qüestionar el sistema des de fora. Les reticències i l’oposició a la pretensió de l’economista i la monja són inevitables. Però els indignats més indignats haurien de parar atenció al programa que els presenten, perquè potser s’hi sentiran a gust encara que hagin de renunciar a algunes tires de pell. Afirmen Oliveres i Forcades, per exemple, que “l’actual model econòmic, institucional i d’ordenament polític ha fracassat”. Més indignació és poc probable. I què proposen com a alternativa el autors del manifest fundacional? Un decàleg de “mesures bàsiques i d’urgència”, que resumides diuen així:
1) Expropiació de la banca privada.
2) Salaris i pensions dignes, rebuig als acomiadaments i reducció de jornada laboral.
3) Democràcia participativa.
4) Habitatge digne per a tothom.
5) Rebuig a les privatitzacions i revisió de totes les retallades.
6) Dret al propi cos i rebuig a la violència de gènere.
7) Reconversió ecològica de l’economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques.
8) Dret a la ciutadania de tothom.
9) Mitjans de comunicació públics sota control democràtic.
10) Rebuig de la guerra i sortida de l’OTAN.
Tots aquests manaments es poden resumir en dos: utopia i inòpia. Només per portar la contrària i amb l’ànim de discrepar de la discrepància, des de la incorrecció política més elemental, caldria preguntar a Teresa Forcades i a Arcadi Oliveres: Qui pagarà l’expropiació de la banca privada? Hi ha algú que no sàpiga que la banca més desastrosa a Catalunya i a Espanya ha estat precisament la més intervinguda des de les esferes polítiques? Hi ha algú que ignori que Bancaixa i Caja Madrid han estat, de fet, corretges de transmissió de les administracions públiques valencianes i madrilenyes? Com es poden evitar els acomiadaments? Com reduir la jornada laboral si una de les claus per ser més competitius i no acabar de tancar-ho tot és l’ascens de la productivitat? Quina administració pública finançarà l’habitatge digne per a tothom? La banca nacionalitzada? Per què no ho fa ara Bankia, tota pública ella? Qui pagarà la reversió de totes les retallades? Angela Merkel? Tota l’economia ha de ser necessàriament ecològica? Qui pagarà la socialització de les empreses energètiques? El petroli bolivarià? Els mitjans de comunicació públics no tenen control democràtic? A Catalunya semblen molt poc controlats. No diuen els experts que l’exèrcit espanyol s’ha aquietat precisament per ser dins l’OTAN?
Els deu manaments originaris eren menys rebatibles. Possiblement perquè Déu nostre Senyor era sistema pur.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.