NO INTENTEM RESCATAR ESPANYA
Sense categoria
Aquest continu escàndol de corrupció del sistema democràtic espanyol, amb un govern que de moment no admet cap culpabilitat, i amb totes les reserves tampoc presenta proves clares de la seva innocència, amb un President que amaga el cap sota l’ala més que altra cosa potser la gota que faci buidar el got de la societat, que es veu enganyada, i si fem cas les enquestes veiem com partits populistes d’extrema dreta com UpyD, poden ser els grans beneficiats d’un sistema recentralitzador, i que simplement es hereu d’haver tancat en fals una dictadura de 40 anys amb un tel fals de democràcia. Davant això, Catalunya sempre hi ha perdut, i mai es podrà dir que no ha fet infinitat d’intents per fer ponts amb l’Estat, i abocar totes les energies i la seva economia per canviar un estat que no vol ser canviat. Ara no podem caure en el mateix parany. El nostre objectiu es el procés cap a l’Estat propi, i no salvacions inútils que no ens poden portar res de bo. Des de dins persones com Gay de Montellà i el seu Foment del Treball, encara intenten fer el joc brut per anar contra la voluntat popular, i reclamar submissió eterna i condemna per sempre. Aquesta es la nostra lluita, evitar que tots els Gays de Montellà ens distreguin el nostre camí, i la prova de que moltes coses han canviat son les repercussions de la seva via que ens descriu perfectament en Vicent Sanchis, i que com va dir ahir al recollir el Gaudi Montserrat Carulla, vull el poble espanyol com amic, però amic en llibertat.
La derrota de Gay de Montellà
El president de Foment del Treball Nacional –nacional, d’on?– ha estat dels pocs empresaris que han pres opció i posició en el debat nacional –nacional, de Catalunya– que han obert els partits dits sobiranistes. Joaquim Gay de Montellà i Ferrer-Vidal, sembla que en nom de la patronal que presideix, ha demanat a Artur Mas reprendre la petició d’un nou pacte fiscal. D’aquesta manera, el president de la gran patronal catalana s’ha manifestat implícitament en contra del procés que hauria de culminar democràticament exercint el dret d’autodeterminació.
Gay de Montellà –i pot ser Foment– considera que l’únic dret que pot exercir Catalunya és el dret al fracàs. Si no és així, ell i l’entitat que representa haurien de deixar d’adreçar-se al president de Catalunya i haurien de demanar al president d’Espanya que deixi d’espoliar els contribuents catalans. Perquè és l’únic que pot atendre la petició de Foment. Però és molt més fàcil demanar a la dona que renunciï al divorci que exigir al marit que deixi de maltractar-la.
Foment del Treball Nacional és la impulsora d’un acte d’afirmació antisobiranista que algunes informacions consideren impulsat per govern de Mariano Rajoy. El 14 de febrer la majoria de les patronals del país potser s’aplegaran per rebutjar el procés que lidera Artur Mas i demanar al president de la Generalitat que faci un pas enrere. De bon començament semblava que hi havia una certa unanimitat, però el pas dels dies ha obert fractures en algunes de les entitats convocants, com ara la Cambra de Comerç, on sembla que una part important d’afiliats no comparteixen la fe unionista del seu president, Miquel Valls. També dins les organitzacions de la petita i mitjana empresa afloren les discrepàncies. Són mols els empresaris que no senten cap necessitat de prendre posició en un debat que només els pot portar maldecaps. Si es tracta de recuperar la confiança del mercat espanyol, ha de ser necessàriament a costa d’alterar una part del català? N’hi ha –i molts– que se senten identificats amb allò que en podríem dir sobiranisme. I uns altres que no volen deixar-se manipular per les grans estructures –de vegades, fofes i tramposes– del gremi.
També sembla que, en efecte, alguns empresaris, per convicció o per estratègia, senten la necessitat de fer una proclamació de fe unionista. Els que ho fan per convicció deu ser perquè no temen les repercussions que se’n puguin derivar a Catalunya. Anteposen la pàtria al negoci. Els que ho fan per estratègia deu ser perquè han arribat a la conclusió que el mercat exclòs o és menor o té menys mala bava. Perquè consideren que fa més respecte la reacció dels espanyols alterats que la dels catalans farts. Una explicació o l’altra no són iguals. La segona és exactament indigna. Totes dues, això sí, menystenen la sensibilitat i l’opinió de la majoria dels electors que van votar el 25 de novembre a favor de les opcions sobiranistes. Com que aquests catalans són molts més, cal concloure’n que la derrota de Joaquim Gay de Montellà i Ferrel-Vidal és la victòria de la majoria dels catalans.
Vicent Sanchis