NO ES EL MATEIX
Avui sabrem si finalment la CUP amb les seves votacions assemblearies decideix donar suport als Pressupostos, deixar la negociació oberta o expressar el seu vot negatiu. Com es pot comprovar en el pols de la societat l’expectació no es rellevant com si ho va se en èpoques passades.
Tots recordem aquelles decisions de la CUP per donar suport al Govern de Junts pel Sí o en els mateixos pressupostos que eren seguides amb neguit per bona part de la societat catalana que volia preservar aquella revolució catalana per anar endavant i no quedar-nos encallats amb discussions partidistes que sempre ens han afeblit. Situacions com enviar el President Mas a la paperera de la història com ho van qualificar o aquell empat esperpèntic en una votació que no crec que ningú el pugui donar per res més que una presa de pel. Ara busquen marcar un paquet que ja bé marcat des de l’inici pel seu paper posterior al 2017 i en les negociacions d’aquest Govern. Ells van arribar a un acord amb Esquerra per aquesta legislatura on acceptaven deixar aparcada la independència durant dos anys en benefici de la farsa de la Taula de diàleg, un gripau tant difícil d’empassar com de ser presents a Madrid perdent la seva virginitat electoral, i el seu paper trist en aquesta legislatura, que ara volen fer veure bel·ligerant i que amb la credibilitat perduda com la resta de partits independentistes ja no espanta a ningú.
Massa contradiccions, no es pot defensar l’1 d’octubre com essència i alhora demanar un nou referèndum que evidentment deixa el primer en res. Una peça més que ha caigut del trencaclosques amb aquesta deriva neo autonomista dels nostres partits que volen passar full del procés i intenten esborrar tot allò que els fa recordar aquell temps. Sobretot el referèndum o el Consell per la República per exemple amb el seu suport tebi per dir-ho suaument.
Un partit que es presentava rupturista, d’esquerres, feminista i molts altes iste que ha acabat sent una caricatura de si mateix i que crec que amb el paper de David Fernandez com a lideratge va arribar al seu cim i prestigi. Des de llavors el declivi es evident i com deia, no hi ha res pitjor que perdre la credibilitat amb el desencis d’una societat que també els ha arrossegat i han deixat de ser una pedra a la sabata o molts cops la veu de la consciència que es mantenia ferma.
La seva decisió dels pressupostos ja no es el mateix.