LES LLIÇONS ANDALUSES
Les lliçons que ens venen d’Andalusia, son diverses i dos partits han fracassat i confirmen un la seva baixada imparable i l’altre la seva mort definitiva, em refereixo a PSOE per una banda conjuntament amb l’anomenada esquerra i l’altra la del partit de l’odi Ciudadanos amb una defunció anunciada.
Per primer cop, el que era una autonomia sempre socialista ha rebut una majoria absoluta dels Populars i una victòria en totes les provincies. Una pujada moderada de VOX que serà irrellevant i un resultat negatiu del socialisme i de la resta de la part esquerra. Per últim la desaparició dels 21 diputats de Ciudadanos definitivament. Tot un avís pel que vindrà a les Eleccions Generals espanyoles amb Feijoo al capdavant i avalat per aquests resultats tant exitosos i una tendència de fi de cicle de Sanchez sense majoria actual en el Congreso i pendent de que Esquerra segueixi exercint del que es coneix com a “pagafantes”.
No cal ser un gran politoleg per veure les tendències de les darreres eleccions autonòmiques amb la culminació a Andalusia, per veure que els Populars amb Feijoo al capdavant son els candidats número u per ocupar la presidència espanyola les properes eleccions, els números ho avalen i que l’anomenada esquerra, això a Espanya fa de mal dir ja que no deixa de ser molts cops una dreta camuflada s’ha anat desinflant i la sort de Sanchez sembla arribar a la seva fi. També cal dir que Podemos sembla no remuntarà els seus resultats i quedarà arrossegada com a crossa socialista encara que hi hagi nous lideratges, de fet ells també son corresponsables de l’acció de Govern, encara que a vegades intentin fugir d’aquesta responsabilitat. VOX seguirà creixent, amb la pujada Popular segurament a poca velocitat, però pot ser una crossa perfecta si no hi ha majoria absoluta i finalment Ciudadanos arribarà a la seva fi. Un partit fundat per l’odi, per intentar destruir la nostra llengua i que apart de la seva xenofobia i paranoia absoluta no haurà aportat res de res.
Amb aquest panorama, cal veure si encara seguim escoltant allò de que no ens aixecarem de la taula, per cert una taula imaginària, o el diàleg com a resolució que si ara es inexistent, amb el nou panorama ja serà una utopia. Un canvi que ens permetrà veure fins on pot arribar el cinisme interessat dels nostres partits i la seva ficció espanyola per seguir mantenint les seves cadires. No hi ha dubte que la ciutadania te que forçar aquest nou cicle i castigar aquests representants porucs i hipocrites que han ostentat el poder fins ara. Toca decidir si volem arribar al final o no, no hi ha mitges tintes.