ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquest cap de setmana les CUP han celebrat una assemblea on s’han debatut diverses ponències, alguna d’elles amb la idea de presentar-se al Parlament com una força de l’esquerra independentista.

Finalment no n’ha sortit una resposta clara, ja què aposten per seguir en el seu àmbit municipal on en les ultimes eleccions van obtenir un creixement molt important,  i fins hi tot decisiu en alguna població, però alhora no tancar la porta a les eleccions al Parlament amb una tasca d’enfortiment i debat intern que ha de portar a una decisió final.

Crec que amb les condicions actuals tenen una bona oportunitat per obrir-se pas a la màxima institució del país, i aportar una mica d’aire fresc al Parlament Català amb una proposta d’esquerra i independentista amb uns objectius clars de posar el debat de l’autodeterminació damunt la taula, i de denuncia de la fi de l’autonomisme de fireta.

Per la seva banda l’altre partit que havia d’anar al govern, precisament apart de la gestió feta pel partit com ens ven l’Ernest Benach en una entrevista a la Vanguardia a complir aquesta funció abans descrita, es el partit republicà, i com afirma el president del parlament en la mateixa entrevista la independència no la veu ni mes lluny ni mes a prop, tota una decepció per molta gent què pensa que un partit com aquest no pot basar el seu programa en la gestió que de fet ja es suposa a tots, sinó en la millora de les condicions per saltar la legalitat vigent, i fer front a l’Estat, alhora que motiva tota la població sobiranista, i que com també ens diu en Benach les primàries internes entre Carod i Puigcercos serien un pas enrere, cosa que amb un partit on es fa bandera de l’assemblearisme no deixa de ser curiós posar fre a la democràcia interna.

Se’ns dubte les CUP podria captar part del vot desencisat amb el partit republicà, i que mes ho pot estar depenent de la resposta al finançament i a la sentencia del TC, i apart podria portar a les urnes part d’aquest vot que desencisat s’ha quedat orfe d’opcions, i ha optat per ampliar la seva desafecció i quedar-se a casa esperant temps millors.

Es una bona oportunitat també i en cas de confirmar-se per fer reaccionar molts militants que donen suport incondicional a la direcció republicana, i veure què s’han apartat clarament del camí previst, i fer costat als sectors renovadors amb gent com en Carretero o Beltran al capdavant, i entre tots motivar aquest ampli sector que enquesta rere enquesta confirma que està per l’Estat Propi, i complir la funció d’arraconar al PSOE-C amb el seu vot acèrrim espanyolista, i acosta CIU a posicions de caire mes sobiranista,  com es pot despendre  de l’opció Ramon Tremosa per les Eleccions Europees, i on l’opció menys sensible amb el tema com en Guardans ha estat descartada.

En resum una nova via d’esperança es pot obrir si finalment es decideixen a participar, i poden contribuir a una sèrie de factors en cadena què ens han de portar a l’objectiu final i la denuncia de la farsa actual.