ALBERT CORTES MONSERRAT

Dins el marc de la Casa Gran del Catalanisme creada per CIU, la fundació CATDEM ha presentat les seves conclusions després de dos anys de feina amb una aposta pel multilingüisme, i rebuig  a la propaganda del sobiranisme. Per un altra costat La Vanguardia, presenta la seva última enquesta electoral al Parlament amb uns resultats que fan una olor de socarrim, què no diu res de bo del teòric prestigi d’aquest mitjà.

El líder de CIU Artur Mas, va parlar sobre aquest laboratori d’idees per modernitzar al catalanisme, apostant per  incorporar algunes, i fent una crida a estendre-les a la resta de formacions. Principalment proposa abraçar el multilingüisme davant la evidencia que la Catalunya del futur no serà monolingüe, ni bilingüe, i en referència al dret a decidir veuen dos maneres d’encarar, la primera fer apologia del sobiranisme mitjançant la propaganda, i la segona que creuen es la bona, defensa construir una majoria social que assumeixi sense problemes la idea independentista, ja què creuen que no podem amagar la realitat, i enganyar-nos per defensar una postura. En resum ampliar la base social del catalanisme més enllà dels partits, per incorporar tanta gent com sigui possible a la causa, ja què l’enemic es la indiferència.

Per altra banda segons la ultima enquesta de La Vanguardia, CIU fregaria la majoria absoluta amb 65 a 67 escons, i PSOE-C perdria 5 parlamentaris, quedant amb 32-33, i ERC de manera més escandalosa perdria 9 parlamentaris baixant a 12, mentrestant PP i ICV mantindrien els resultats, amb la desaparició de Ciudadanos, i l’anomena’t partit radical amb Carretero i Laporta, amb prou feines aconseguiria un 2% de vots, i no obtindria representació.

Realment buscar noves idees per anar reformulant conceptes ja caducats sempre es una bona pensada, però respecte les dos conclusions principals crec que poden portar a engany, ja que abraçar el multilingüisme perquè Catalunya no serà monolingüe en el futur, es una obvietat que no cal anar gaire lluny per veure-ho, ara bé, això no pot amagar que la Catalunya estat, com tots els estats actuals del món tindrà una llengua oficial que es la seva pròpia, i en aquest cas el català, sense que això sigui un inconvenient per conviure amb moltes llengües provinents de la globalització com passa arreu, i què no crec s’hagin de defensar especialment, en tot cas respectar.  La conclusió del CATDEM sembla el típic discurs de gairebé demanar perdó per tenir una llengua pròpia, i de falta d’autoestima disfressant aquesta evidència de multilingüisme, no hi ha cap estat per definició multilingüe, sinó que defensa la seva pròpia, i això ni més ni menys no es pot confondre amb autoritarisme, sinó amb normalitat, què es el que ha de ser l’estat català. Pel que fa al sobiranisme, tota propaganda falsa es dolenta, però en aquest cas les dades en les enquestes i la multitud d’actes i iniciatives com les recents consultes populars, donen una idea de la bona salut de l’independentisme, què si no ha crescut més, es perquè cap partit s’ha presentat amb aquesta aposta com a referència, i per tant la desmobilització d’aquest sector ha estat evident. S’ha de sumar evidentment i estendre el missatge, però no cal enganyar-se, actualment la base es prou gran per pensar en alguna cosa més que la propaganda.

Pel que fa a la Vanguardia, la seva estratègia i preferències es molt clara, i dona un salt cada cop més gran de CIU clarament exagerat amb la finalitat d’influir en aquest resultat convergent, per altra banda deixa sobretot a ERC amb la meitat de diputats, i què d’aquests no en passi a votar cap a una alternativa independentista amb Carretero i Laporta titllada de radical pel rotatiu es bastant difícil de creure, i a més va en contra de moltes altres enquestes que ja li donen representació consolidada a la espera d’una coalició encara per fer. D’altra banda el qualificatiu de radical, ja demostra el tipus de periodisme de la Vanguardia, sempre al servei de l’autonomisme, i la desqualificació de la opció de l’estat propi.

En definitiva dos histories paral·leles, què pretenen posar les coses en un terreny interessat, què segurament no es el real, però si el buscat pel moviment unionista preocupat pel creixement sobiranista.