LES CARTES DECISIVES
No soc cap expert en jocs de cartes, però normalment en el joc i en determinats moment n’hi ha algunes que poden marcar la derrota o la victòria en el joc. El president Mas fins al moment podríem dir que ha sabut jugar amb força encert, amb l’afegit que no li han posat fàcil des del primer minut i amb la patata calenta d’Unió i els cassos de corrupció sota la seva catifa vigilant.
Ara tenim una part d’aquelles fonamentals i vitals, com es alliberar la motxila pesada d’en Duran, hi hauria moltes maneres de fer-ho, però cal buscar la que doni un millor rendiment pel procés. La pregunta del referèndum intern proposada es tot un torpede a la línia de flotació i una invitació a trencar la baralla. Una cosa fàcil, però en definitiva una errada estratègica greu. Les paraules del President dient que les condicions d’Unió anave en la línia del full de ruta, evidentment no son veritat, però tenen la virtud de que posen la pilota a l’altra teulada. Es a dir, si guanya el SI. El president activarà el programa i llista i Duran serà el que haurà de marxar, però no com a víctima, si guanya el NO, per dignitat hauria de dimitir i Unió integrar-se a totes pel procés indepentista. Es el que es va batejar com a win win. La decisió ha de ser aviat i passat el 14 de juny ferma i clara.
De fet aquesta llista del President amb personalitats independents i les sigles amagades, no es creible amb els homes de Duran al Govern català en les condicions que ara ens trobem. Tanmateix, aquest trencament i la llista transversal sense partits podria portar ERC a replantejar la situació i sumar en la mateixa davant per exemple un altre llista amb les CUP, Procés Constituent, Barcelona en Comú i d’altres amb el mateix full de ruta cap a la independència.
De totes maneres encara queden unes quantes partides per jugar, i mentrestant veiem com al Parlament els líders unionistes fan el ridícul a cada jornada, Iceta aplaudint pregunta d’Unió i escoltant la replica de que ell mai ha fet aquesta consulta al seu partit o Sanchez Camacho parlant de 1400 milions per l’actual campanya institucional indignes, quan en realitat son 1,4 milions cosa que desvirtua totalment els seus arguments com es habitual.
Així doncs toca no cometre errades, crear confiança i credibilitat i poder acollir tots els vots que volen canvi, o sgui volen intependència en qualsevol de les opcions presentades, però que sumaran en el procés global. Son les cartes decisives que s’han de jugar.