ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

L?EIX ESQUERRA ? DRETA EN FASE DE RETIRADA

General

Segons ens publica La Vanguardia, el President Montilla va plantejar al PP establir relacions amb el govern i amb el PSOE-C en benefici mutu, una pinça que tindria l’objectiu de perjudicar  al seu adversari electoral comú, o sigui la federació convergent, podrien ser els primers indicis de l’intent d’un pacte basc a la catalana per treure’ls la mascara definitivament.

Efectivament, sembla ser què l’interes socialista es notori, i es va plantejar amb una llarga reunió entre els líders dels respectius partits, on els temes de la seva principal preocupació van ser sobre la taula, com el recurs contra l’Estatut, la sentencia del TC i les seves conseqüències, les relacions del PP amb CIU, i altres aspectes tàctics, com un de fonamental, com a bons nacionalistes espanyols què els preocupa molt, i es centrar el debat entre l’eix dreta – esquerra, i allunyar el conflicte Catalunya – Espanya.

 

En definitiva una voluntat política per les dues parts per treure’ls les castanyes del foc, què va tenir una segona part amb la visita de Rajoy a Catalunya, on rebut pel President, aquest li va confessar què volien treure de la marginalitat política als populars, i el líder estatal va anunciar què respectarà qualsevol acord de la seva sucursal catalana.

 

Aquests moviments agafats amb tota la cautela del món no han de sorprendre a ningú, ja què el pacte al País Basc ha deixat en una situació delicada als dos partits per trobar una justificació adequada, i ha demostrat que aquestes dues forces amb l’horitzó i els objectius a Espanya, quan es tracta de qüestions territorials o de la unitat de l’estat, son dues gotes bessones, passen per damunt de fraus electorals, i qualsevol  maniobra que el fràgil estat de dret els permet per arribar a arraconar els partits nacionalistes, entenen com a tals, els què creuen en una altra nació, què no es la universal que ells ens volen vendre.

 

La por del socialisme es una acord de CIU amb PP què els deixes a ells en la marginalitat que ara ocupen els Populars, i per tant han posat la seva maquinaria a funcionar per seguir ostentant el poder com sigui, amb tripartit o sense. Això tindria un altra vessant positiva, què seria la fi de l’eix dreta – esquerra per l’eix unionista – independentista, què segurament tanta por els fa, ja que la seva millor coartada es fer creure als partits catalans que poden seguir jugant com si d’un estat es tractes en termes normals, però evidentment amb un poder molt inferior, i amb unes possibilitats socials de molt difícil aplicació.

 

Sempre he cregut que son dos partits iguals, un més agressiu i clar en els seus plantejaments, i un altra més perillós, ja què amaga les seves cartes, però al final arriben al mateix objectiu comú, una visualització clara d’aquest fet ajudaria a desmuntar topics, com els què ha permès fer les ultimes campanyes als socialistes amb el missatge de la por a l’adversari com a únic argument, cosa que ha tapat les seves mancances reals, i la seva vocació de defensar els interessos espanyols per damunt de tot.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.