L’ACTITUD MISERABLE FA 20 ANYS
Fa 20 anys passava el major atemptat terrorista que ha patit Espanya amb els atemptats als trens de Madrid amb prop de 200 morts. Segur que tots ja en coneixem els detalls, però encara recordem més l’actitud miserable del Govern espanyol d’aquell moment i el menyspreu a la ciutadania que va quedar en evidència per un simple objectiu polític.
Realment, personatges miserables com Aznar, ràpidament van pensar amb el rèdit polític que en podien treure d’aquella massacre i van trucar els seus mitjans afins per dir als quatre vents que l’autor era ETA, quan re feia pensar amb això d’entrada. Una banda ja afeblida, un no avis abans de les explosions que tampoc era habitual, una gran infraestructura que no semblava al ser abast i fins hi tot restes de l’Alcora trobades donaven evidències del terrorisme eslamic. Recordo la cimera recent on es va acordar l’invasió de l’Iraq amb l’excusa d’unes armes de destrucció massives que nomes existien en les ments malaltes dels principals interessat i on en la foto Aznar era destacat.
La venjança era servida i Al-Quaeda la va fer amb tota la violència que era capaç. De fet la mateixa nit els rotatius i mitjans de mig món ja parlaven d’atemptat islamista. Mentrestant el Govern espanyol seguia amb la seva teoria falsa amb l’esperança que fos un punt a favor per guanyar les eleccions un altre cop i deixant la tragèdia humana en un segon terme. Un cas de manipulació matussera que va mostrar el miserable que pot ser la raça humana i sobretot els nuls principis etics de la classe política respecte a la societat que teoricament representa sense cap escrúpol.
Un autèntic manual del tracte a la societat on el tot s’hi val es el lema i els fakes o falses notícies son una estratègia més. De fet i com hem vist això no va acabar aquí i segueix fins a l’actualitat amb totes les mentides escampades per les clavegueres de l’Estat bàsicament contra l’independentisme i persones en particular pel seu perjudici i així seguir manipulant eleccions, la gent i tot el que es posi per davant i aturi l’objectiu final.
Un gran exemple del sistema que ens domina i de quins son els seus únics objectius per damunt de la vida de les persones i de qualsevol consideració ètica i de respecte. El Govern d’Aznar va encetar un camí i una porta que ja mai s’ha tancat, i aquesta es la societat que tenim i el sistema que mantenim.
Una actitud miserable de fa 20 anys.