LA XACRA DE LA SOCIETAT
Ahir els Mossos d’Esquadra van fer balanç en aquest any sobre els casos i denúncies de violència masclista, i la veritat es que les dades son preocupants per poder dir que aquesta societat te una malaltia.
Les denúncies han augmentat un 10 %, amb 6056 homes detinguts, un 13,2% més que l’any passat. De fet s’han instruït 14187 denúncies. Tal com diu el cos policial no significa que hi hagi un augment ja que amb les campanyes de conscienciació hi ha més denúncies que abans. La dada més trista son les 14 dones assassinades enguany de les quals no hi havia cap denúncia per violència masclista. Si ho dividim diuen que prop d’un 40% son violència a la llar, un 23% trencament de la condemna i violència física habitual un 14%. Per últim les franges d’edat amb més víctimes van dels 21 als 50 anys amb un 70% de les víctimes.
Una autèntica xacra per la societat que vivim, hereva d’un passat fosc i d’una educació deficient en molt bona part. De fet el respecte a les persones amb tota la seva amplitud de paraula seria suficient per erradicar aquesta bogeria macabra on ens trobem. Sempre podriem trobar gent malalta que com en qualsevol crim exerciria aquesta actitud, però en general el respecte cap a les persones sigui qui sigui seria suficient. Per la part de la generació hereva del franquisme veiem interioritzat en molts casos que l’home i la dona estan a un diferent nivell amb el primer per damunt del segon i amb dret a maltractar psicològicament i en els pitjors dels casos físicament a la víctima amb normalitat, i aquest seria un problema. Segurament encara més greu son la generació jove influenciats en part pels pares amb aquests problemes de percepció i per altra banda pel seu consum tecnològic o audiovisual, per exemples les pel·licules porno on la submissió de la dona cap a l’home es presentada sempre com una normalitat i que molts traslladen a la vida normal.
Per altra banda, la por en molts casos de la víctima a la denúncia per les repressalies i per certs conceptes posats a foc amb les seves mentalitats, en part per la religió i en par per la costum que els obliga a suportar tot com si això fos normal i no tinguessin vida pròpia.
En darrer terme l’ultradreta que no condemna aquests casos dient que n’hi ha dels dos tipus de violència, quan saben perfectament que tota es condemnable però l’inmensa majoria es de l’home cap a la dona, i per altra banda d’aquest feminisme mal entés que ha aprofitat en alguns casos aquesta situació per venjança cap a l’altre part.
Una xacra de la societat.