LA VICTÒRIA DEL POBLE LLIURE
Dins la tristesa, una de les coses que han estat molt positives, han estat que una bona part de la societat aquella que no cedeix al xantatge emocional d’uns partits que nomes miren els seus interessos personals ha triat i analitzant els fets ha castigat com no podia ser d’altra manera.
La davallada dels partits independentistes, especialment d’Esquerra, però també de la resta nomes s’entén per l’abstenció o el vot nul d’una part molt important del seu electorat fart d’aquesta presa de pel i que senzillament no els deu res.
La segona cosa es la victòria a nivell global del PSC es deu a l’abstenció abans descrita i saber acumular aquest retorn que els propis partits independentistes s’han esforçat a tornar 10 anys enrere, una època plenament autonomica on el socialisme juntament amb Convergència eren els partits hegemònics, i la combinació de les dues coses ha estat triomfal per ells.
En tercer lloc el que ara ens volen vendre de l’entrada de l’extrema dreta amb força, no deixa de ser una nova mentida, ja que aquesta ja hi era amb unes altres sigles anomenades Ciudadanos i ara substituïdes per VOX. Res de nou, i prou de blanquejar al partit de l’odi feliçment desaparegut.
La victòria de Trias a Barcelona serà aprofitada per Junts per tapar uns resultats i manera de fer, però caldria recordar que el futur alcalde de Barcelona no es independentista i forma part de la facció del partit més convergent, i per tant ara no l’apuntem al sobiranisme .
Per mi, aquests serien els grans titulars, la gent lliure que ha dit prou i ja no compra més aquesta farsa dels partits teoricament independentistes, les seves taules de diàleg i les seves giragonses amb col.laboració total amb Espanya i el retorn a una autonomia com abans, esborrant l’1 d’octubre com si mai hagués existit i amb un engany rere un altre acceptar la repressió i la humiliació constant. A l’altre costat ara veurem si els partits entenen el missatge i tornen a buscar una unitat esguinçada i amb un objectiu molt clar conjunt i un referent com el referèndum del 2017 a la ment per acabar el procés engegat. Segurament una renovació de lideratges seria una bona opció, però no soc optimista amb aquest sentit i potser caldrà un nou avís les properes eleccions per buscar la seva reacció.
Bona part de la ciutadania ha dit prou, nomes entenen aquest llenguatge, el del vot, i a pesar dels mitjans, del hooliganisme, i del votar amb la pinsa al nas com demanen molts, com si fos la cosa més normal del món, avui hem fet un pas endavant per l’alliberament d’aquesta burla macabra en que s’han convertit els nostres partits.