ALBERT CORTES MONSERRAT

Un macrosondeig encarregat per la Universitat Oberta de Catalunya, dona per primer cop una victòria dels partidaris de la Independència de Catalunya 50,3%, davant un 17’8% contraris, i un 24,6% abstencionistes, i amb una dada encara mes espectacular, un 83 % creuen que Catalunya te dret a decidir lliurement el seu futur. Unes dades que desmunten les teories interessades mes pessimistes dels dirigents de CIU, i que donen fe de l’evolució de la societat catalana cap al seu estat natural, què es l’estat propi sense complexos.

Efectivament, deixant de banda la carrega simbòlica que significa la victòria del SI per primer cop en una enquesta d’aquestes característiques, i entenen que son dades variables, però que en tot cas indiquen tossudament una tendència natural de l’augment imparable de partidaris de l’estat propi. Hi ha més dades interessants, com que el SI es més racional, amb unes ganes d’aprofundiment democràtic i de dir prou a l’espoli econòmic, per la seva banda el NO actua més per sentiments i amb menys arguments, ja què es molt difícil trobar-los. Un altra dada interessant es que els nascuts fora d’Europa son els que creuen més amb l’escenari d’una Catalunya independent, en canvi els nascuts aquí tant sols un 28,1 % ho veu probable, se’ns dubte la colonització mental fa estralls amb la dignitat personal. Per últim destacaria que dividit el territori en 6 vegueries, en totes guanya el SI, amb un primer lloc de les comarques gironines un 64’5%, i només dues que no superen la meitat, El camp de Tarragona 47,2%, i Barcelona 46,3%, amb Tarragona com a més partidària del NO.

Les reaccions dels partits autonòmics catalans, son des del mutisme del PSOE-C, com ja sabem contrari a sentir la veu del poble, fruit de la seva poca vocació democràtica, i el seu nacionalisme espanyol per sobre de la voluntat popular, i on intenta amb males arts, com en el manifest contrari a les consultes de les cases regionals, on el seu portaveu es vinculat amb aquest partit que ha cuinat aquest pamflet sense sentit..  ICV segueix trobant a faltar la opció federal, cosa que si ho diuen seriosament, directament ens prenen per imbècils, ja què els repetiria que per federar-se han de ser dos, i no hi ha ningú disposat a fer-ho amb Catalunya, què d’altra banda no ha de buscar un encaix amb Espanya pels temps dels temps quan se li nega aquesta possibilitat. ERC es mostra satisfeta, però prudent, i atribueix aquests resultats amb la seva tasca, i manté aquesta sospitosa ambigüitat que els ha fet perdre qualsevol credibilitat.. CIU ara vol presentar una proposta parlamentaria de suport a l’Editorial que defensa les engrunes de l’Estatut disfressada de falsa dignitat, i els seus dirigents ja han deixat clar que no creuen amb la independència, ho dic pels que pensaven votar-los amb aquesta esperança, ja poden anar buscant una nova papereta.

A l’altre costat ja tenim la Falange amenaçant amb manifestacions el dia de les consultes del 13 de desembre, amb la permisivitat d’un estat de dret que no ha evolucionat gaire des de l’època franquista, i el cinisme d’en Zapatero, dient que tornaria a votar aquest Estatut retallat per tots, i mort abans de veure la llum.

En definitiva, una nova empenta cap al procés d’independència, on la societat civil ha posat la directa, i on ara per primer cop una enquesta ja recull una majoria afirmativa a aquesta opció, queden lluny aquells estudis on tant sols una minoria marginal donava suport al SI. Ara no ens podem aturar, i cal seguir mobilitzant la població, i per altra banda en les properes eleccions donar una gran força a la opció independentista ara fora del Parlament, i representada de moment per Reagrupament, què ha d’escombrar definitivament de la seu on resideix la sobirania popular, aquesta colla de partits que no volen deixar volar a Catalunya, i que decideixi lliurement el seu futur.