ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA TÀCTICA DE LA POR I EL CINISME

General

Els dos partits o delegacions dels dos partits majoritaris a l’Estat Espanyol, em refereixo al PP i al PSC, curiosament i davant la falta d’arguments amb cara i ulls per justificar la submissió catalana pels segles dels segles, encara que sigui amb el perill de desaparèixer com a poble econòmicament i culturalment, esgrimissin el discurs de la por i la mentida, en forma d’una Catalunya totalment pobre, sense recursos i abandonada a la seva sort, si esdevé un futur estat.

Els dos partits coincideixen amb discurs, una dada significativa, que ja sabíem i que anirà en augment a mesura que el procés per la independència vagi cremant etapes. El creixement del sobiranisme, fa que el líder socialista Pere Navarro, ens digui que una Catalunya independent seria un país més petit i més pobre, i acusa Mas d’utilitzar el pacte fiscal per separar-nos d’Espanya. Coses gairebé idèntiques a les que ens diu el president gallec, el popular Nuñez Feijoo, que diu que hi ha comunitats que volen ser nació, i si ho fossin estarien intervingudes. Navarro diu que la postura secessionista no convé als catalans, ja que tancar-nos amb nosaltres mateixos no solucionarem els problemes. El cinisme i la paranoia arriba a límits com Esperanza Aquirre, preocupada pels xiulets a l’himne espanyol a la propera final de Copa, i que diu s’hauria de suspendre o jugar a porta tancada, tot un cant a la llibertat d’expressió.

Realment, i com moltes vegades he acabat denunciant, aquests dos partits no defensen els interessos dels seus votants, i això ja de per si es greu, defensen cegament una unió perjudicial pel territori català que saben perfectament, encara que sembla que la paraula espoli no la utilitzin molt. El partit que segueix en estat de confusió, i que pot acabar en posicions molt marginals amb en Navarro al capdavant, ens veu més petits i pobres independents, segurament no s’ha molestat a mirar o si, que els estats més petits son els més eficients, i van millor econòmicament, nomes cal que miri Europa, i veurà de que li parlo, altrament tampoc ha vist els estudis basats en dades reals que Catalunya passaria a ser el quart PIB europeu, si fos un estat. Son dades que parlen per si soles d’una evidencia, un estat petit i molt més cohesionat per lògica, i podent fer servir els seus recursos a favor dels seus propis interessos, es la millor opció, i Catalunya no seria l’excepció. Potser s’hauria de preocupar de la salut econòmica d’Espanya sola, ja que aquesta no esta tant clara, i sense la mamella catalana, la intervenció o fallida estaria a un pas. Per cert un tema que sembla que el president gallec no acaba d’entendre, la situació espanyola fruit de la seva política econòmica equivocada, i la seva malversació esta a la vora de la intervenció, Catalunya sense l’espoli econòmic que pateix, augmentaria de cop el pressupost de la Generalitat en un 56%, nomes amb això, per tant no te cap sentit el seu discurs de la por. També fa gracia quan diuen que no ens convé, jo pregunto a qui no li convé ser més ric, gaudir d’un millor estat del benestar, controlar els seus propis recursos, i en definitiva gaudir d’un estat millor amb veu pròpia al món, i sortint de la closca cap a l’exterior, jo crec que Espanya no hi renuncia a tot això, per alguna cosa deu ser. El resum vindria ser l’Esperanza Aguirre, que com en els millors temps dictatorials, decreta que ha d’opinar i fer la gent a l’escoltar un himne o expressar la seva identitat sense  dret a discussió, en un altre atac d’aquest famós imperialisme espanyol que l’ha acompanyat al llarg de la historia.

En definitiva, un paper ben poc galdós haver de dir coses absurdes per intentar minimitzar un projecte que veuen va de debò, i no te rival en arguments, sense utilitzar la falsedat  en grans proporcions.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.