LA SOLEDAT DEL BORBÓ
Ahir vam veure com el Monarca espanyol, aquell que va deixar de ser-ho per una part dels seus subdits quan va validar el “a por ellos” i es va posar de part, va tornar a Barcelona davant un gran desplegament policial que va deixar la zona acordonada i la gent vigilada durant la seva presència.
Recordem el darrer cop que va venir, quan les protestes ciutadanes van ser aclaparadores i sorolloses en tot moment per mostrar el rebuig al carrer i també en l’àmbit institucional català. Ahir a l’Auditori amb la cúpula judicial entre ells un Jutge botxí com en Llarena, va protagonitzar un acte trist i sense cap empatia sobretot pel que fa a la ciutadania. Una mena de sol·litud que hauria de fer reflexionar sobre el seu paper en el que considera una colonia en tota regla i on el seu testimoniatge ja es totalment intranscendent.
Ell, ja ha perdut aquests subdits, així ho ha volgut, sota el discurs de l’odi a Catalunya i les seves aspiracions democràtiques s’ha refugiat en un règim corcat i caduc on el seu paper es benvingut i recordo hereu de la Dictadura que sembla mai ha marxat de l’Estat.
Com diu en Salvador Cot, es va traslladar amb la seva nau espacial i ha tornat a l’imperi sense més pena ni gloria.
Spain oddity
per Salvador Cot
El règim del 78 viu dins d’una bombolla a Catalunya. Com la que han organitzat aquest dilluns a l’Auditori de Barcelona, una càpsula política amb tots els personatges de l’auca madrilenya -rei, ministre, jutges i magistrats- en format de pessebre institucional i amb el jutge Llarena com a estrella resplendent de la galàxia del poder. Ells s’han muntat una festa entre ells i s’hi han autoconvidat. Més enllà del mur de policia, la realitat del carrer. La protesta d’uns quants, l’hostilitat del molts i la indiferència de la majoria.
Políticament, Catalunya ja no forma del règim. La casa reial espanyola va haver d’emigrar de Girona i ja no queden voluntaris entre els alcaldes catalans per complimentar l’ostentositat del sistema. El jutge Llarena forma part de la llarga cadena que relliga les garrotades dels piolins, les amenaces de Felip de Borbó i els barrots d’Estremera. Per això aquesta vegada, a l’Auditori, no hi havia música, només exhibició de força i impunitat.
Van venir de la seva galàxia, van fer els seus rituals extraterrestres i se’n van anar dins la nau espacial. Només unes poques hores per deixar clara la supremacia de l’imperi sobre les colònies llunyanes… Spain oddity.