LA RESPOSTA ES HONG KONG
La lliçó es molt clara, la tirania no se la pot combatre amb flors, llaços i somriures. Cal crear el caos al sistema perquè aquest perdi el control i ahir vam veure l’espurna de Hong Kong a Catalunya.
Efectivament, l’atrocitat de la condemna española amb prop de 100 anys de condemna en conjunt pels presos polítics catalans, i les posteriors reaccions dels partits i President espanyol airejant un cop més la democracia i l’Estat de dret espanyol, cosa que evidentment no farien si això fos cert, de fet com la resta d’Estats del voltant. Alhora com va dir Sanchez donant per acabat el procés independentista en una nova errada política i de prepotencia fruit d’aquell que viu en un Estat on la imposició i les estructures del règim segueixen uns parametres que no son precisament els d’una democracia occidental.
Les persones que ells no respecten, on desapareixeran i aquestes amb llei o no, amb jutges o no seguirán allà reclamant una solución política.
Aquest odi pervers de l’Estat i els seus representants amb un relat fals per justificar-se no fa res més que esperonar el moviment català.
Una nova conclusió es que aquest moviment al carrer esta sol, ja que poc pot esperar de les seves institucions atrapades per l’autonomisme, la por i el partidisme de curta volada com vam veure amb les reaccions d’ahir.
La resposta ja no pot ser la revolta dels somriures, sinó Hong Kong, un caos com el que vam veure ahir a l’Aeroport i que es pot repetir en multitud de llocs per desorientar un sistema que creu tenir-ho tot sota control i reprimit.
Aquest es el camí a seguir i únic. No hi haurà diàleg, ni cap taula de negociació en marxa. Un sistema dictatorial nomes es pot fer caure fugint del control i perjudicant el mateix des de dins fins que cedeixi. Es la força de la gent que ha de superar aquesta barrera mental imposada pel nostre mateix sistema, si es que volem poder arribar al nostre objectiu.