ALBERT CORTES MONSERRAT

Aquests dies hem vist com des del govern escocès s’han esforçat a remarcar a Brussel·les, que la seva possible independència no establirà cap precedent, per calmar els principals estats europeus, i de pas per desmentir allò que alguns proposen, com es anar de la maneta d’aquest futur estat per la nostra pròpia incapacitat. Per altra banda, a L’Estat espanyol es va fer un homenatge al ministre franquista Manuel Fraga per la seva mort, i que va provocar que pràcticament el PP, PSOE i UPyD es quedessin sols aplaudint, i com no podia ser d’altra manera els diputats de CIU provocant vergonya aliena un altre cop.

Escòcia evidentment es desmarca de Catalunya, i mira pels seus interessos, la seva viceprimera ministra ha deixat clar que el referèndum que organitzaran el 2014 i la seva possible independència, no establirà cap precedent per la resta de territoris europeus en referència entre d’altres a Catalunya, això ho va explicar amb la resta de detalls de l’assumpte a Brussel·les, i que resumeix en la unió entre Regne Unit i Escòcia el 1707, va ser segellada pels dos parlaments, i per tant ara es pot modificar, va expressar que no havia sentit cap estat que volgués vetar el procés amb referència a Espanya, i afirma que seguiran a la Unió Europea ja que ja hi son, i sinó el Regne Unit que quedarà trencat també hauria de marxar. Per altra banda, en el Congrés espanyol el president de la cambra Jesús Posada va retre unes paraules d’homenatge a un feixista com Fraga, i on la major part de grups van abandonar la sala, entre ells ERC, PNB, Amaiur, Compromís o ICV-IU. De fet els aplaudiments van ser socialistes i populars, i un convidat de pedra que no va aplaudir, però ens va fer a tornar passar vergonya a la majoria de catalans amb la seva presencia a un acte tant mesquí.

Aquella iniciativa de reunir una espècie de comissió, perquè els escocesos ens ensenyin que simples son les coses si les vols, i naturalment actues en conseqüència no es produirà, i em recorda una mica quan veiem que en la cambra de Madrid alguna iniciativa catalana no es recolzada pels partits bascos, i alguns s’enfaden molt, i fins hi tot diuen que van a la seva. Evidentment que van a la seva, cadascú ha de defensar els seus interessos, si no ets capaç de defensar els teus, el problema nomes es teu i de ningú més, la teva falta de dignitat política, i aspiracions de país no la poden pagar, precisament aquells que si que tenen aquests valors. Davant les veus de la caverna espanyola que ja amenaçaven en vetar o entorpir la via escocesa, aquests han pres la sàvia decisió d’explicar que el seu cas es únic, i no es pot extrapolar a ningú més, per historia com ha explicat que la unió del Regne Unit va ser un pacte de les dues parts, evidentment Catalunya no va ser així, i argumentant la seva no sortida d’Europa, ja que son ciutadans de la Unió, i ho seguiran sent, com no pot ser d’altra manera. De moment Escòcia ha fet els passos necessaris, i camina amb pas ferm cap un referèndum que cas de guanyar-lo, els convertirà en un estat lliure, mentrestant aquí seguim interpretant des de personatges com en Duran que volen els demes, i seguim en aquell infantesa permanent de voler inventar camins impossibles com el pacte fiscal, sense que s’enfadin els pares, terme utilitzat pel president Mas per definir el nostre botxí. De fet la democràcia espanyola es tant esperpèntica que s’ha arribat a homenatjar un ministre d’una dictadura militar amb crims de sang a la seva consciencia, i sense ni una engruna de penediment, com si fos un heroi, on s’ha pogut comprovar que en termes democràtics PSOE i PP son dues gotes bessones amb el mateix objectiu comú, la majoria per dignitat han marxat de la cambra, però ves per on, en Duran i companyia han legitimat un nou atemptat a qualsevol valor ètic i democràtic, segurament esgrimiran aquella famosa responsabilitat que nomes entenen ells, però per mi es un nou acte que produeix vergonya aliena, i que demostra el servei als nostres interessos que poden exercir aquests diputats.