LA PERVERSIÓ DEL SISTEMA
Dos fets confirmen que un sistema podrit sempre es pot superar a si mateix i pervertir cada cop més la democràcia en contra d’aquells als que precisament hauria de servir, que no es altra que la societat.
Ahir veiem com Miquel Iceta passava a ser Ministre a Madrid i així amb diversos càrrecs vivint de la política des de gairebé fa 40 anys, que es diu aviat, com molts altres no se li coneix cap relació laboral a l’àmbit privat, i els seus estudis no son per tirar coets, però ha fet de la política el seu mode de viure, de fet la seva ètica li ha permès, això seria discutible, però el problema es que el sistema i el servei a la ciutadania durant un temps limitat com es la política també li ha permès. Per altra banda veiem com el Govern català sense rubor i amb l’excusa de defensar els nostres drets, com la participació política ens diu que ens podrem saltar el confinament municipal per assistir als mitings electorals, ole tu.
Pel que fa Iceta, dona idea com exemple de convertir la representació ciutadana amb un contracte de drets i deures amb els representats amb una forma de viure al marge de la ciutadania, sense meritòcracia i simplement amb la bombolla dels partits convertits en maquinàries de poder totalment allunyades de les seves originals funcions i com una empresa, mirar pels seus beneficis al marge de qualsevol gestió per la societat que els ha escollit. Seria la perversió absoluta de la democràcia, podrida des de dins i totalment desvirtuada allunyant cada cop més la ciutadania dels seus representants i el que es més greu amb un recel cada cop més gran amb dos mons paral·lels que haurien de compartir el mateix camí.
En el tema dels mitings, no deixa de ser paradoxal que les eleccions que havien de ser un desastre per la nostra salut, ara fins hi tot podem augmentar la nostra mobilitat per acudir als sermons mitings de cada partit, per suposat això no ho podem fer per exemple per gaudir de la cultura. De fet la diferència es molt gran. Una activitat ens pot activar el pensament i el sentit crític cosa que al sistema no li interessa gens i l’altre simplement ens adoctrina com a bons ciutadans al servei del sistema sense cap critica, com podem veure molts cops per les xarxes amb els hooligans de cada formació atacant constantment al contrari i alçant la seva opció a nivells de puresa absoluta.
Es senzillament la perversió del sistema.