ALBERT CORTES MONSERRAT

Quan una bona part de la gent d’un territori treballa per aconseguir un objectiu tant ambiciós, com recuperar l’estat propi desprès de gairebé 300 anys, i es van donant passes endavant en el procés, esta prohibit cometre errades, i sobretot errades infantils, com la que ha succeït amb la presentació d’una IP pel referèndum d’autodeterminació, just uns dies abans que la Coordinadora per les Consultes presenti la seva, amb l’aval de moment de 4000 promotors, i tot per matisos en la pregunta a fer.  L’únic que aconsegueix això es donar carnassa als immobilistes, i sensació de ridícul als independentistes.

En David Vinyals, Xavier Borràs els dos associats a Reagrupament, i Miguel Àngel Gràcia d’Esquerra, han registrat al Parlament una Iniciativa Popular perquè a traves de la llei de Consultes es convoqui un referèndum sobre la independència de Catalunya, amb la pregunta idèntica a la que es fa a les consultes populars, i veient una adulteració el canvi de pregunta proposat per la IP que presentaran el 24 de maig la Coordinadora de Consultes, seguint l’informe jurídic de López Tena, i insten a l’esmentada coordinadora a decidir-se.  Aquest informe esmentat planteja una introducció a la pregunta, “Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular ¿Està d’acord que la Nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?.  Aquesta formula donaria garanties tècniques per la aprovació de la mesa del Parlament, i començar la recollida de les 220000 signatures necessàries pel seu debat en el Parlament.  La primera opció entén que es un pas enrere ja que condiciona la independència a un pacte constitucional, mentrestant la Coordinadora aposta per la segona, ja que creu passarà tots els filtres fins al final, i si l’estat ho prohibeix s’obrirà un conflicte internacional.  Per la seva part en Xavier Vendrell lamenta que la Coordinadora faci aquest pas sense comptar amb l’opinió d’esquerra, cosa que ho veu com una falta de respecte, al ser la primera força de l’independentisme.

Primer de tot vull dir que jo vaig participar en l’anterior ILP que anava en el mateix sentit, i impulsada per Deumil.cat amb més de 10000 promotors, i el resultat va ser que la mesa del Parlament per unanimitat, primer va endarrerí la decisió degut a la proximitat de les passades eleccions europees, i una vegada passades per unanimitat va votar que no, cosa que per cert ja havia passat abans en una iniciativa semblant, i on la votació va anar més ajustada, i on nomes pel vot negatiu de l’actual president del Parlament  Ernest Benach, suposadament independentista, es va negar el tema.  Finalment arribes a la conclusió que tot procés d’alliberament nacional te que resoldre’s en el Parlament, això no vol dir que la societat civil ha de donar l’empenta definitiva per fer-ho possible, però finalment acabarà a la seu de la sobirania popular.  Els últims anys s’han anat succeint diverses iniciatives, algunes amb més èxit, altres més desapercebudes, però totes sumant actius per la causa comuna. Tanmateix aquesta doble presentació de la IP pel referèndum, i resta credibilitat i sobretot seriositat, la ja presentada esta condemnada al fracàs, ja que no difereix de les dues anteriors abans esmentades, i per tant es totalment inútil i una pèrdua de temps, i la de la Coordinadora vol explorar un altra via, però crec amb un defecte de forma final, ja que suposant que passi el filtre parlamentari i aconsegueixi les signatures, la negativa estatal dubto que porti a un conflicte de legitimitats, entre altres coses perquè l’estat simplement aplicarà el que diu la llei de consultes, exercir el seu paper de censurador, per tant a la llarga una nova pèrdua d’energies i frustracions

Sincerament crec que aquest no es el camí, cal seguir amb les consultes populars, però sobretot cal treballar, i concentrar esforços en aquesta llista unitària per entrar al Parlament amb la major força possible, cosa que permetrà accelerar el procés, i veure ja la llum al final del túnel.

Pel que fa  a les declaracions d’en Vendrell, crec que es desqualifiquen per si soles, els partits no organitzen les consultes, per tant no tenen cap poder sobre elles, ni tenen cap tipus de veto a cap iniciativa civil, i pel que fa a atribuir-se el patrimoni de l’independentisme, com a desig seu particular pot esta molt be, però la realitat ens diu el contrari, i ell ho sap perfectament.

En definitiva, cal pensar les accions  a dur a terme, per no donar passos en fals, i espatllar una feina  ben feta que poc a poc ens va apropant a l’objectiu, ara més que mai cal rauxa, però també una mica de seny.