ALBERT CORTES MONSERRAT

El vice-president i ministre de Cooperació Territorial espanyol, Manuel Chaves ha deixat ben clar que només l’estat pot canviar els límits de les províncies actuals, en referència a la llei de vegueries que ha acordat el tripartit català, i ha recordat que s’han de modificar dos lleis per poder fer les set vegueries, i això no correspon a una comunitat autònoma que pot organitzar la divisió territorial, però de cap manera modificar-la, competència exclusiva de l’estat, cosa que deixa com altres lleis fetes cuita-corrents, una autentica cortina de fum sense cap dosi de realisme.

El govern tripartit ha esbombat als quatre vents que ha aconseguit desencallar la llei de vegueries, i les reaccions han estat de rebuig per part del PP, què de cap manera vol mai cap diferencia respecte l’estat, i portarà la llei al consell de garanties estatutàries, on per cert la majoria dels partits sucursalistes espanyols, gràcies a Esquerra pot fer trontollar la llei, pel que fa a CIU, i tal com ja va fer amb la llei del cinema, i degut a les seves contradiccions internes han utilitzat el famós lema pujolià “ara no toca”, amb l’excusa de les picabaralles en el territori, i la prioritat de la crisi econòmica, què en realitat simplement son càlculs electorals i aquella ambigüitat per quedar bé amb tothom. Per part d’ERC ha tret pit com en la llei de consultes, quan sap en el fons que son un miratge de lleis de cara a la galeria, i dependents de les decisions de Madrid, com ha avisat Chaves.

Realment el govern català vol dissimular una cosa evident per justificar la seva aposta per la via autonomista, es el poc o nul poder de la Generalitat, i simplement fa lleis de cara a la galeria, amb una gran operació de marketing que no amaga la seva misèria. Aquesta llei ha provocat diverses baralles en el territori, com la Vegueria del Penedès, la capitalitat del Camp de Tarragona, la comarca de la Cerdanya, l’Aran, i d’altres enceses discussions sense cap sentit, donat que la llei simplement pot canviar el nom de les quatre diputacions existents per vegueries, i deixar qualsevol altra per més endavant, què a la practica vol dir si rep autorització estatal per modificar els límits, cosa que si no fa o no l’interessa, es quedarà en un nou projecte al calaix, què de moment els seus autors ens voldran presentar com un actiu en les properes eleccions.

Aquest es el gran desenvolupament territorial que ens proposa l’estatut ara segrestat al TC, un miratge que si vol ser quelcom, i com sempre passa, necessita autorització del que realment te el poder, i no del que fa veure que el te.  Aquesta es la tàctica que ara es porta per part del govern català, la dels avenços invisibles, com les consultes, el traspàs de rodalies, o la futur gestió de l’aeroport. Es la mateixa tàctica què haurà d’utilitzar desprès de les eleccions un altra partit o coalició diferent si arriba a governar, ja que no hi ha res més.

Les lleis de veritat i el poder real per gestionar un territori amb l’objectiu de millorar els seus problemes, només s’aconsegueix amb un estat propi, i no sent una simple regió autònoma d’un estat de democràcia de baixa qualitat com l’espanyol.

Precisament per això cal una unió d’aquest projecte per donar-li forma, i no disputes i baralles internes que ens allunyen de l’objectiu, cal aprofitar la inèrcia i trencar aquests governs de fireta per reclamar-ne un de real.