LA GRAN FARSA DEMOCRÀTICA
Espanya no enganya, es mostra com a tal. En tenim molts exemples. Un President que s’inventa ranquings falsos de proves de detecció sense cap rubor o una Fiscalia que mostra la seva disconformitat amb les sortides dels presos polítics amb el 100.2 per no mostrar penediment i pretenen una mena de cursets per reeducar les seves ments.
Efectivament, Sanchez es va inventar un informe de la Universitat John Hopkins on l’Estat era el cinquè en proves de detecció per amagar la seva nefasta gestió. De totes maneres la CNN va investigar i va descobrir que aquest informe no existeix, i la esmentada Universitat nomes dona dades dels Estats Units, amb la resposta per part presidencial de pretesos informes de l’OCDE amb dades inflades i sense cap resposta concreta.
Aquesta es la marca Espanya, un país de pandereta sense evolució i on davant la passivitat de la seva població, molts cops no calculen que internacionalment no son així i la seva visió pot destapar els fraus estatals que aquí son utilitzats per blanquejar gestions nefastes i Governs dits progressistes ancorats a la dreta més rància.
Per altra banda i com deia la Fiscalia i la manca de penediment tornen a sortir ara en la persona de Jordi Sanchez i els seus permisos. Cal ser un Estat totalitari per validar la doctrina que un pres polític es igual que un pres comú on la reinserció ha de ser l’objectiu, i on pot ser que determinades circumstàncies hagin pogut portar una persona a la delinqüència però es pot revertir. Precisament un pres polític o es per les seves idees i aquestes son personals i tant legitimes com les de qualsevol altre persona, excepte en un Estat totalitari on el pensament únic i afí al règim establert no es una opció, es l’única opció valida com es el cas.
Tanmateix, fa llàstima veure com es condecoren monstres torturadors de la dictadura o ara escamots violents que l’1 d’octubre van utilitzar la violència per aturar la gent indefensa amb un vot a les seves mans. Suposo que aquests no els fa falta cap curs de reeducació ja que pel règim son un exemple.
Tot forma part d’aquesta farsa democràtica on tothom hi te un paper i que fins ara no ha estat decisiu per canviar el rumb.