ALBERT CORTES MONSERRAT

La carta enviada pel Govern Català junt amb el memoràndum amb tota la informació sobre el procès català i la seva cursa per votar el seu futur a tret, i ho vull creure així la part còmica espanyola en boca del ministre Fernandez Diez quan ha assegurat que coneix famílies que no s’han reunit per Nadal separades precisament pel procès. En un altra tema ha qualificat de repugnat la reunió a Euskadi de presos alliberats de la banda terrorista ETA, encara que els ha considerat lliures, però sense demanar perdò, ni mostrar penediment es veu que els drets personals tampoc son els mateixos. Es la trista i còmica realitat espanyola i un procès que no saben com aturar.

 

Realment, el procès segueix el seu curs i la internacionalització es fonamental per arribar a bon port. Dins d’aquest últim recurs podem trobar la carta i memòrandum enviat als 27 estats de la Unió i a 45 Estats de tot el món. Naturalment hi ha, hi haurà moltes més accions privades i secretes que cal activar per crear complicitats i deixar en evidència un Estat que no vol saber res de democràcia.

Curiosament fa pocs dies es va filtrar, aquí si que sense transparència el dossier enviat a les ambaixades contra el procès per part espanyola amb els arguments gastats espanyols i mentides de l’alçada d’un campanar com la negació de l’espoli. Aquests son els que volen donar lliçons. De fet la resposta del ministre on un episodi de pulcritud democràtica es qualificat com de ruptura i fractura d’una societat, arribant a assegurar que algunes famílies no s’havien reunit per Nadal per aquesta causa fa riure per no plorar.  De quines famílies parla, es creu que es dirigeix a una societat estúpida, o es creu que la seva falta de respecte es normal. A Catalunya no hi ha cap fractura que no hi hagués abans de començar el procés, i perquè ho sapiga, que els representants del poble recollin el reclam d’una part molt important de la població i seguint els passos de la democràcia ho vulguin resoldre amb unes urnes i els vots de la gent, es perfectament normal. Cal entendre que per la gent que la democràcia es imposició disfressada i unes eleccions cada 4 anys pot suposar un trauma, però no es el nostre problema.

En Fernandez Diaz dona tota la seva talla democràtica quan parla d’Euskadi i la reunió d’expresos, admetent que havien complert la seva condemna sense penediment. Caldria recordar que l’Estat espanyol, com si va fer per exemple l’Alemany amb el nazisme, mai ha demanat perdó per la dictadura sagnant de 40 anys, ha amagat els culpables encara vius, no ha permés cap judici, ni reparació a les victimes i fins hi tot el partit del ministre va gaudir com a President un ministre de la mateixa dictadura amb les mans tacades de sang com si fos el més normal. O sigui que no te cap valor que parli de demanar perdó. Per altra banda les persones que han complert la condemna judicial establerta amb penediment o sense tenen els mateixos drets que qualsevol, suposo que també ho hauria de saber.

Tanmateix, entenc la frustració de no haver aconseguit encara  que cap Estat es posicioni en contra del procès català, quan ara Catalunya ja ha rebut algunes respostes a la seva carta, i també veure que no podrà mantenir indefinidament aquest bloqueig al procès de pau a Euskadi, on nomes una part ha fet passos positius.

En definitiva, la partida segueix, i les famílies que no s’han reunit pel procès, els recomanaria diàleg, curiosament el mateix que ofereix l’Estat sempre que no es parli del tema  que el provoca, una paranoia que no sembla tenir final.