A la primera part trobarem l’independentisme català, amb una excel·lent oportunitat en les properes eleccions, i encaparrat en crear divisió i autodestruir tot allò que tant costa de crear, primer va ser l’agressió constant a Reagrupament per part de Solidaritat, i ara la divisió en els empresaris per l’estat propi que tant bona feina fan. Mentrestant Duran i Lleida per part de CIU, deixa ben clar en una entrevista, que Catalunya no es possible com a nació sobirana, i el tripartit escenifica l’ultima comèdia d’amor i odi, deixant el PP la seva campanya contra la nostra llengua que no te aturador.
Els retrets que es poden llegir per la xarxa entre membres de Reagrupament i Solidaritat no ajuden amb res a l’objectiu final, i fan el joc precisament als nostres adversaris, que veuen aquesta mesquinesa intel·lectual autodestructiva que es repeteix al llarg de la historia. Ara li ha tocat al Cercle Català de Negocis, que amb la figura del seu president Josep Carner, ha vist com una junta virtual l’ha rellevat del càrrec per denunciar certes practiques de Solidaritat, i que al cap d’unes hores ha demostrat que l’acte es totalment nul, ja que la junta legal mai s’ha reunit per tractar el tema. Per la seva part els socialistes semblen esforçar-se per allunyar-se d’aquest vaixell que s’enfonsa anomenat tripartit, i reneguen del seu passat immediat, encara que la seva reedició es qüestió numèrica el 29 de novembre. Per la seva banda en Duran parla d’utopia sobre l’estat propi, reclama l’ànima hispanista del partit, que pot defensar els interessos catalans i projectar la seva posició a Espanya, deixant clar que no tenen cap intenció de fer cap referèndum en cas de victòria electoral. El PP continua amb la seva croada contra la llengua pròpia de Catalunya, i ara ha presentat les seves queixes sobre la llei del cinema a Europa, amb l’argument que restringeix de manera discriminatòria l’accés al mercat de les pel·lícules produïdes en una llengua diferent a la espanyola, fins hi tot a l’Ajuntament de Barcelona, ha portat als jutjats la llei lingüística, ja que portava en alguns articles el català com a llengua preferent, i demanaven el mateix tracte al castellà.
Realment la mesquinesa supera la intel·ligència en molts casos, i desprès de una unitat impossible, ara la bel·ligerància entre les dos forces va en augment, sembla que el projecte elaborat de Reagrupament fos víctima constant d’atacs pel seu desprestigi, i veritablement tant sols es una eina per arribar a l’estat propi, i això hauria d’estar per damunt de qualsevol altra consideració. Realment la tasca del cercle ha estat impagable, i no es mereix ser víctima de tanta mediocritat i mals interessos. Malauradament a l’altra banda ho tenen molt clar, en Duran deia ben clar, com si d’una maledicció o profecia bíblica es tractes, que la nostra sobirania era impossible, deixant de banda el seu nacionalisme espanyol caldria que dones alguna raó de perquè nosaltres som diferents a la resta del món, o som tant beneits que no sabem caminar sols, la seva idea caduca de defensar Catalunya i Espanya alhora ja fa riure, ja que a l’altra banda nomes es defensen ells mateixos, i evidentment no ens consideren iguals, per tant aquesta posició a dues bandes no te cap sentit, i deixa ben clar que tothom que vulgui la independència catalana, i doni el seu vot a CIU, serà un vot llençat directament per perpetuar l’autonomisme més ranci, aquell que tant be representen els populars, que segueixen la seva croada per fer desaparèixer la nostra llengua, i on qualsevol intent d’equiparar les dues llengües, com en el cas del cinema, estotalment atacat i desprestigiat, tant fa les normatives que a l’estat protegeixen el castellà, i les poques que simplement intenten posar al mateix nivell la nostra llengua, la qüestió es fer-la desaparèixer, i deixar-la en una llengua folklòrica, com de fet ja es amb molts àmbits, com el mateix cinema.
En definitiva cal sentit d’estat, cosa que es la clau de l’èxit, i on l’estat espanyol ens pot servir de mestre, i nosaltres aprendre molt.