ALBERT CORTES MONSERRAT

Efectivament, en el primer ple s’aprovarà aquesta declaració solemne per poder convocar una consulta d’autodeterminació lligada a l’exercici pur de la democràcia, i que es basa en la voluntat expressada per part del poble de Catalunya, i en sis principis com son la sobirania, legitimitat democràtica, transparència, diàleg, Europa i legalitat. S’apostarà pel diàleg amb l’Estat espanyol, institucions i comunitat internacional per utilitzar tots els marcs legals existents. Es vol implicar també a ICV, CUP i PSC, aquest últim ja ha mostrat el seu vot contrari ja que vulnera la constitució, i han manifestat com a text d’adolescents i dubtosa qualitat democràtica, demostrant que la desorientació segueix dins aquesta formació. Per altra banda en Duran es declara víctima, i diu que no vol ser cornut i pagar el beure, i s’ha mostrat contrari a la declaració de sobirania.

Realment, la declaració de sobirania deixa clars uns quants conceptes, com ser un subjecte polític i jurídic, requisit que Espanya sempre ens ha negat, i imprescindible per fer una consulta, també deixa clar la voluntat d’una part del poble d’arribar a ser un estat propi, encara que com ja han dit algun dels partits que també haurien de donar suport a la proposta afegir el dret a decidir més genèric, per poder portar als partidaris del no a donar suport a la proposta del referèndum, i no ja encaminada a un sol resultat, si es que volem ser democràtics amb totes les conseqüéncies, com també intentar afegir les aportacions de la societat cívil per englobar tot el poble de Catalunya, son matisos que segur es poden pactar per buscar aquest resultat més ampli que els dos partits que donen suport al govern. Per altra banda els sis principis crec que compleixen perfectament l’esperit del procés, i alguna queixa pel fet de la nostra pertinença a Europa crec que sent realista no hi ha altra opció si es vol guanyar el referèndum amb seguretat, no dic que sigui la millor  de les opcions, però un canvi tant profund es gairebé impensable que sigui acceptat per una societat conservadora per naturalesa donada la seva condició humana, i que segurament podria ser tema de discusió més endavant, un cop assolida la sobirania plena. Crec que en aquesta partida tothom a de cedir alguna cosa per arribar a l’objectiu final i les posicions maximalistes resten al procés en global. Per altra banda en Duran amb les seves declaracions de no voler ser cornut i pagar el beure, crec que precisament es el que diu que es la societat en general al escoltar unes justificacions que fan arribar al discurs simple de que tots son iguals, o tots son uns lladres. Evidentment no es així, però el soroll d’uns quants te més força que el silenci de molts, i això no fa cap bé ni al poble en general, que ha de poder confiar en els seus representants per sentir-se protegit i responsable, i apart el procés cap a la sobirania necessita de persones que no vulguin prendre el pel a la societat d’aquesta manera tant matussera, ja que un nou Estat, també significa noves pràctiques en tots els sentits i això difícilment es pot fer insistint amb la mala situació i deriva política dels últims anys.

En definitiva, una declaració que el dia 23 ha de veure la llum ,i amb alguns retocs pot obtenir aquests dos terços de la cambra que es una empenta valuosa, i que  no es pot deixar escapar, encara que personatges com l’abans esmentat evidentment no ho vulguin fer possible.

.