LA CLAREDAT DE CIU I PSOE-C
Aquests dies hem sentit a Artur Mas en una entrevista al Diari de Girona, afirmar que la Independència no figurarà en el programa electoral de la federació convergent, i descarta qualsevol referèndum en la propera legislatura, amb l’excusa d’una derrota de la proposta sobiranista. D’altra banda el President Montilla ha presentat un contracte de transparència pels candidats socialistes per lluitar contra la corrupció, però casualment totes les seves propostes ja son llei actualment.
En primer lloc l’Artur Mas diu que Catalunya no està per acumular derrotes, sinó començar a tenir victòries, en referència a un referèndum independentista, dona per segura la victòria del no, ja què assegura no hi ha una majoria clara, tot i així el principi d’autodeterminació si que figurarà en el programa, amb la típica ambigüitat convergent, i creu que primer s’ha de sortir de la crisi i aixecar la nació.
El President Montilla arran del caos a Santa Coloma, ens anuncia un contracte de transparència per tots els socialistes, llàstima que apart del record de càrrecs de la seva dona que no tenen explicació, per llei ja hi ha obligatorietat de declaració de patrimoni al entrar i sortir del càrrec públic, i es obligatori la publicació dels sous públics, què com que feta la llei feta la trampa, permeten amagar les dietes per conceptes diversos, i que fan augmentar espectacularment les xifres.
Respecte el primer cas, i les dots de visionari d’en Mas sobre una derrota independentista son d’agrair, ja que ara cap independentista hauria de tenir la temptació de votar CIU. Realment l’excusa es molt dolenta, ja què les dades no justifiquen les paraules de Mas, i l’actuació de l’Estat amb les consultes municipals totalment desproporcionada, i l’actitud de PSOE-C i PP que no en tenen prou en defensar el no, sinó que neguen el dret a preguntar als ciutadans amb una clara vocació antidemocràtica, i què dona molt a pensar sobre una possible majoria ja actualment. Pel que fa a sortir de la crisi la millor recepta es tenir els diners i el poder per fer politiques econòmiques solvents, i això nomes s’aconsegueix amb un esta propi.
Pel que fa al President i el seu lema fets i no paraules, caldria capgirar-lo ja que aquest contracte son paraules sense cap credibilitat, i amb vocació d’engany, i cap fet al respecte, ja que aquestes mesures ja son llei i la trampa del sistema com son aquestes quantitats extres, segueix sent permesa sense contemplacions. Prou d’enganys i l’enriquiment incontrolat de càrrecs electes amb el diner públic amb l’acceptació de tots els partits. Calen mesures per evitar la temptació, i no paraules buides que ja no enganyen a ningú.
Aquí tenim dues cares de la mateixa moneda, les dues propostes tenen el mateix objectiu, perpetuar aquesta posició d’espoli fins l’infinit, i sense cap intenció de donar el salt a la paret, ni d’escoltar la veu de la població per decidir lliurement el seu futur. Cal prendre nota per evitar frustracions posteriors.