LA BROMA DEL PP I EXTREMADURA
Realment. sobre el primer tema fa riure per no plorar, un odi sense límits es el primer manament d’aquest partit amb la qüestió catalana, i el galdós paper de la diputada popular amb qualsevol democràcia minimament seriosa comportaria la dimissió per haver perdut el nord, incompetència manifesta i desconeixement total del terreny que trepitja, com diria Gay de Liebana “Grande, Grande”.
El president extremeny Monago i el seu govern busquen el titular fàcil i de pas voler embolicar la troca amb un tema que crec ja es passat a Catalunya, tots sabem que l’espoli a Catalunya es real com la vida mateixa i que la falsa solidaritat mai serà revisada, es simplement el nostre paper a l’Estat, una pantalla passada que ha donat pas al anhel de la independència, que alguns encara no volen entendre. Dit això, que una de les comunitats més beneficiades precisament del robatori català i que menys aporta, que la seva gran capacitat productiva es basa en els nivells de funcionariat del 43% de la població activa per un 22% a Catalunya, on per exemple totes les autopistes son de franc, on cada alumne pot gaudir del seu ordinador, on es poden concedir subvencions que milloren l’estat del benestar i ho comparem amb les retallades i situació dramàtica catalana en molts sectors vertaderament es d’un cinisme sense escrúpols. Realment i com diu en Salvador Cot un terç dels extremenys viu del diner públic, un altre terç es a l’atur i nomes el terç restant aporta alguna cosa a l’economia productiva, sense comptar jubilats i classes passives. Tota una lliçó, si senyor.
Li diuen balances reals, i embolica que fa fort, malauradament per ells, la tàctica de confondre, enganyar o ignorar el problema no els servirà ja de res. Segurament comprendre que passa i intentar oferir una oferta seria més intel·ligent, però no estaríem parlant d’Espanya i uns polítics que segueixen sense voler veure la realitat. Nosaltres seguim fent camí i no perdem més el temps amb tanta mediocritat.