JOSEP MIQUEL ARENAS: BENVINGUT
Aquest cap de setmana ha passat un fet destacat, un dels nostres, en Valtònyc ha tornat a casa i és un record ben viu de que Espanya no és una democràcia i sí, una anomalia de l’Europa Occidental.
Han estat 6 anys robats de la seva vida i que ja no podrà recuperar mai. Un Estat miserable que per unes lletres de cançons del genere rap, que ja sabem moltes vegades son crítiques amb molts temes de la vida va patir la sentència de més de 3 anys de presó deixant la seva llibertat d’expressió en res, per cert un delicte que un altre raper com Pablo Hassel el te a presó per vergonya de la Unió Europea. Valtònyc no ho va acceptar i va poder marxar a Bèlgica amb la resta d’exiliats polítics catalans amb el President Puigdemont al capdavant i allà ha viscut aquesta injusticia denunciant el seu cas i la falta de democràcia espanyola que aplica la censura coartant la llibertat de les lletres dels músics al millor estil franquista.
Un Estat tant miserable que no li va comunicar que la seva sentència ja havia prescrit el mes de març, i per tant podia tornar lliurement tal com ha fet ara. Bèlgica mai ha acceptat la seva extradició evidentment aplicant un criteri democràtic, aquí inexistent. Una repressió a tota marxa i que com a bon manual de les dictadures aplica el pensament únic per tothom.
Valtònyc avui ja està al seu poble i pot reprendre la seva vida normal, i l’Estat això ho considera completament normal. De fet a Catalunya crec que es un esdeveniment prou important com per haver-hi donat una cobertura més amplia i les institucions haurien de dir alguna cosa. De totes maneres ja es veu que als partits i Govern català no els interessa i passaran de puntetes sobre el tema com han fet fins ara ja que formen part del sistema establert espanyol i no poden donar un exemple de com poder apartar-se de les seves regles i això seria un precedent perillós per la societat.
És un bon exemple de la situació on ens trobem, on nomes les iniciatives personals individuals han actuat com alternatives al discurs oficial, mentrestant els nostres representants han mirat cap un altre costat per vergonya aliena, ja que no els interessa donar aquesta possibilitat de visió alternativa que els faria perillar els seu mode de vida, encara que sigui per damunt del col·lectiu.
Benvingut Josep Miquel Arenas.