JOSÉ BONO I LA SOLIDARITAT
Avui en una entrevista en una radio el President del Congreso de los Diputados, el socialista José Bono, ha tornat a explicar el seu concepte de solidaritat, i la visió del futur que li espera a Catalunya segons el seu punt de vista.
Aquest il·lustre diputat espanyol amb família d’orígens falangistes, ha tornat a explicar la seva particular visió del terme solidaritat, que per ell es la condemna d’un territori a pagar mes a rebre molt menys i fent la suma aconseguint uns serveis menors que els que finança amb els seus diners per altres territoris.
Això Sr. Bono se’n diu espoli, un terme que no en vol sentir a parlar com dedueixo de les seves declaracions, dient que es just que Catalunya aporti mes que els demes i en canvi seria injust que tingues mes drets per aquest fet, reblant el clau, dient que altra cosa seria la destrucció de l’estat i la solidaritat, ja que cadascú paga segons el que te i rep segons el que necessita.
L’Estat ha dit que fa molt que esta inventat, i la solidaritat es un pilar basic, posant com exemple que un treballador que viu del seu salari tingues que pagar el mateix que un potentat que te milions de beneficis seria injust, i la fi d’aquesta solidaritat seria la fi de l’estat.
Catalunya, Sr. Bono, ja faria un gran salt endavant sense tenir mes que els demes, simplement tenint igual de recursos que moltes comunitats. Vostè ignora el percentatge de gent pobre que te moltes dificultats per arribar a finals de mes al nostre territori, i amb la seva actitud xenòfoba els condemna a la seva sort, ja que per desgracia seva viuen en un territori on els seus recursos son aprofitats perquè altres territoris tinguin molt millors infraestructures, i molts mes serveis en educació, sanitat i altres serveis, amb un clar greuge comparatiu.
No cal que repassi els peatges a les autopistes comparats amb les grans autovies gratuïtes en altres llocs, les infraestructures en l’àmbit ferroviari i el desgavell que van produir amb l’arribada de l’AVE a una ciutat com Barcelona, segona de l’estat en població, i a la cua de l’arribada d’aquest mitja de transport, la apaga elèctrica en molta part provocada per la falta d’inversió estatal, i així podríem seguir fins dema.
Això ha vostè no l’importa ni ho vol veure, ja que la prioritat es continuar saquejant i munyint aquest territori, mentrestant els seus habitants segueixin tant submisos i els seus polítics tant porucs i mediocres per plantar-se, i dir que ja n’hi ha prou d’aquesta presa de pel.
Les Balances fiscals, les seves i les nostres, ho diuen molt clar, i el desfàs entre el que donem i el que rebem no te comparació a Europa, i per suposat no te res a veure amb la solidaritat i si amb el robatori, anava a dir del segle, en aquest cas de quasi tres segles, i tard o d’hora la vaca estarà tant seca que ja no donarà llet o simplement si te prou coratge marxarà a pasturar a un altra vall on ningú mai mes la pugui munyir amb aquesta virulència.
Crec que a aquest energúmen no cal donar-li cap explicació de res. En un país civilitzat alguns dels seus parents serien entre reixes i moltes de les seves declaracions li haurien suposat la inhabilitació política.
Però com altres patologies, si diu el què diu és perquè pot, i a més perquè els voten(m).
Si nosaltres donem el 10% de la nostra riquesa a zones més necessitada, em semblaria equitatiu que “ellos” donessin el 10% de la seva riquesa a zones necessitades. Això és proporcionalitat solidària. Mentrestant, no els hauríem de donar més del 0,7%, i encara gràcies, n’hi ha de més necessitat i ben segur que més agraïts.