JORDI SANCHEZ: UNA NOVA DECEPCIÓ
Sembla que el diari ARA s’ha convertit amb el mitjà escrit on els nostres presos polítics ens volen deixar glaçats exposant les seves vergonyes davant la societat.
Desprès de la vergonyosa carta de Junqueras, en Sanchez vol fer una replica, però al final es posa al seu nivell. Diu que defensa la unilateralitat, però que mai ha descartat cap via per arribar a la independència, com el diàleg. Afirma sembla sense rubor que el referèndum de l’1 d’octubre va ser concebut més per forçar el Govern espanyol a obrir una via de diàleg per assolir un referèndum acordat que per decidir la independència i acusa alguns que van fer un gir de guió i no van aguantar la pressió quan més forts erem, en referència a Esquerra.
Una nova decepció, ara de Jordi Sanchez, que evidentment tampoc em representa i demano igual que Oriol Junqueras que si finalment son indultats deixin qualsevol càrrec polític ja que estan inhabilitats per representar el moviment independentista. Cal tenir molta barra i poc respecte a la societat catalana, per dir-nos que el referèndum era un engany, on simplement s’utilitzava la població indefensa reben cops de porra i bales de goma buidant ulls, gent gran i jove sense distinció amb una mobilització sense precedents per un objectiu que ens diu no era tal.
Realment la llei de referèndums aprovada al Parlament amparava la convocatòria i la societat va respondre com mai, guardant les urnes, defensant les escoles i aconseguint sota la violència policial salvatge un percentatge de participació espectacular, per cert un percentatge que encara no sabem en la xifra definitiva ja que falta sumar els vots segrestats. Posteriorment la repressió sense treva a una societat que ara s’atreveix a dir que tot era una mentida.
Es indignant, veure la tolerància de la societat catalana amb la manipulació soferta i on la primera tasca dels presos polítics al sortir hauria de ser demanar perdó, no a Marchena, sinó a la societat catalana que confiava amb ells i posteriorment explica la veritat i oblidar qualsevol representació futura que no es mereixen.
Així no, Jordi. El vertader judici ha de ser amb el poble, i aquest espera el moment per dictar sentència, i escriure amb totes les lletres que l’1 O que tant us molesta va ser un fake no es de rebut, ni pot ser perdonat.