ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

JORDI PUJOL I ELS PERILLS DE LA INMIGRACIÓ

General

En una conferència a Barcelona l’expresident Pujol ha alertat que els catalans poden quedar minoritzats, si no hi ha una reacció rapida davant la onada migratòria que augmenta vertiginosament.

 

Ens demana defensar la nostra identitat cada dia mes davant la immigració, i el veu un greu problema per Catalunya, on s’hi ha de centrar tots els esforços assegurant que la independència no hi comptis.

 

Ha diferenciat la immigració del 50 al 70 considerant que esta incorporada amb un bon sentit de pertinença, ha animat a fer una bona reflexió per superar la crisi, i encoratjat a  no tenir por de ser patriotes estimant el país i la seva gent però, sense descarrilar.

 

Ha defensat el nacionalisme de la seva mala premsa, i ha assegurat que el catalanisme serà social o no serà amb el repte de superar el futur.  Ha defensat Benach de les crítiques, i ha parlat de que Catalunya ha fet nosa històricament a Espanya, França i Roma però que amb el nostre potencial hem superat els moments mes delicats.

 

L’expresident continua en forma com a gran orador i polític que ha estat, però amb les mateixes greus mancances dels seus 23 anys de presidència, la falta d’ambició nacional i la demagògia constant amb aquest tema.

 

Ens alerta del perill de quedar reduïts amb la immigració, i defensar la nostra identitat, però sempre des de la pertinença a una identitat major que es diu estat espanyol i don sembla no es pot sortir mai.  Curiosament aquesta identitat major es el nostre principal problema per mantenir la nostra, però esclar d’això mai en parla.

 

Ens diu que hem de utilitzar el potencial que tenim per superar el futur, hi estic d’acord, però aquest futur sinó es en llibertat, i aprofitant tots els nostres recursos pel nostre benestar com a nació no ens servirà de gaire mes del que serveix ara, o sigui ser una terra espoliada per mantenir una bona part de l’estat a canvi del nostre empobriment, mal vista i humiliada constantment pel poder central a Madrid en totes les seves decisions.

 

Va tenir 23 anys per augmentar la consciencia de país, per no adormir la població amb la política del peix al cove, amb la mesquinesa de ser el motor del estat, quan podia lluitar per ser un estat mes i prou amb el seu propi motor, va seguir pactant a tort i dret sempre en benefici d’Espanya, i nacionalment no va fer el mínim exigible a un President de la Generalitat, que es utilitzar tota la força del seu partit en implicar al màxim de gent en el full de ruta cap a l’estat propi.

 

Es com una espècie de síndrome d’Estocolm a gran escala en el qual va implicar a tot el país, i segueixo sense entendre el seu catalanisme i discurs sobre la identitat ,quan aquesta nomes te un camí per sobreviure per sortir de l’atzucac on ens trobem que es la Independència, i vostè simplement ha col·laborat amb l’engany col·lectiu de l’Estat desprès de la transició, en comptes de reclamar el que legítimament ens correspon.

 

Llegeixo en alguns blocs que un partit amb en Lopez Tena i en Carretero podria arribar als 2 milions de vots, jo no se si serien tants, però amb aquests dos exemples com podrien ser d’altres, amb 23 anys les coses no estarien on estan ara, amb un pou profund que nosaltres hem ajudat a construir, i on el desengany de la població cada cop es mes fort.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.