ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

JOAN SAURA: UN EXEMPLE DE MEDIOCRITAT

Sense categoria

Amb el rerafons de la polèmica per la velocitat variable fins a 80, i la picabaralla amb el seus socis republicans del govern, aquest dirigent confirma què el càrrec que ostenta li va molt gran per les seves aptituds, i què  amb unes quantes sortides de to no s’arriba enlloc.

Desprès de les acusacions de maltractament al cos policial que comanda des de la seva conselleria, i què ha provocat la indignació de bona part de la societat, va demostrar la seva poca visió nacional, i perquè no dir-ho la seva poca dignitat al pactar pel seu compte amb la vice-presidenta De la Vega un termini nou per l’acord de finançament, ja exhaurit per llei cosa que no va semblar importar-li gaire, i a canvi de la retirada de la petició de compareixença de Zapatero, com ja sabem la segona part va ser complerta estalviant el tràngol al president espanyol, però la primera devia provocar un atac de riure a la Moncloa per la ingenuïtat o mediocritat d’aquest conseller.

 

Ara demana que la Generalitat trenqui relacions amb Israel per contribuir a l’aïllament internacional cap aquest país, i acusa directament a Carod i Huguet pels seus viatges recents al país hebreu.  Crec que el Sr. Saura sap que no som un estat, cosa que ell segurament no aspira, i per tant no tenim cap poder per trencar ni aïllar a ningú, també sap que aquests viatges son en nom del govern que ell en forma part, i teòricament te què defensar, i a mes recordar-li que l’Estat espanyol en un informe aparegut recentment ha tingut vendes importants de material militar al país que vol aïllar.

 

Ens diu que va sentir el convenciment ètic d’anar a la manifestació del passat dissabte, on li recordo es van cremar banderes israelianes, i fins hi tot va aparèixer una pistola que de joguina o no, no porta res de bo, a mes de crits contra la representació d’Esquerra en un ambient fanatitzat, i sense una perspectiva global del conflicte, i on caldria preguntar-li perquè defensa aquestes causes llunyanes, i no d’altres com la manifestació per les infrastructures catalanes del 2007, on no se’l va veure i sembla que la seva ètica no el cridava a protestar contra aquesta injustícia de l’estat a Catalunya.

 

Fins hi tot en la roda de premsa del govern va arribar comparar a Israel amb grups terroristes com ETA, es devia oblidar de Hamas, què sembla que pel conseller no existeix i no ven en el seu electorat, posant un cop mes en entredit al govern, ja que hi ha opinions diverses del tema.

 

Per últim en nom d’un ecologisme de fireta, s’encaparra amb la limitació de velocitat a 80 per reduir les emissions de CO2, quan segons molts experts precisament l’efecte de la reducció en molts casos augmenta la contaminació, i on ni en horaris nocturns amb tràfic fluid, i on el sentit comú aconsella augmentar aquesta velocitat, ha permès modificar la proposta per penitencia dels conductors i ciutadania en general.

 

En resum, un plec de despropòsits molt extens amb aquests temes i d’altres, suficients per pensar en el seu relleu que lògicament pel seu pes i les quotes de poder pactades no es produirà, i així podrem esperar la propera proposta o declaració estrella que ens porta el conseller d’iniciativa.

 

 

  1. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/90001

    Aquest personatge representa la cara més grotesca de la política catalana, amb el tema Benach va demostrar la manca de sentit d’estat, el partit dels happyflowers o menjaflors no representen un perill per l’establishment, posar arbres alimentats amb pedals o límits de circulació a 80 no molesta Espanya, fins i tot se’n foten.
    Un canvi de sistema de finançament, gestió d’aeroport del Prat o seleccions esportives ataca l’estructura de l’estat i aquí els menjaflors no arrisquen, el demostra la seva incapacitat i inutilitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.