INTOXICACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA
Sergi Sabrià ahir en la seva compareixença de dimissió admitia sense rubor les campanyes sense logo de partit que eren autoritzades i que eren el joc brut on el tot s’hi val per intoxicar i crear decisions a la ciutadania basades en fets que no son veritat.
Aquesta normalització com hem vist enviant uns mariatxis a cantar a la seu de Junts quan la seva sortida del Govern, la difussió de notícies falses per incidir en les opinions de la gent, els cartells de l’alzheimer que han aixecat la catifa, les contradiccions dins la mateixa Esquerra en aquest cas i extensible a la resta de partits amb diferents versions de la mateixa cosa, ens fan adonar del podrit que arriba a estar la política.
Evidentment no es patrimoni nostre, però això tampoc es una excusa perquè les eines de representació de la ciutadania que surten dels partis estiguin cada cop més allunyades de les seves funcions, i les organitzacions simples eines de poder al preu que sigui i amb males pràctiques per endavant. En teoria els partits la seva funció hauria de ser donar el seu missatge sobre els temes que ocupen a la societat i les seves propostes, això seria l’ètica i els valors que ens representarien i que cada ciutadà hauria d’escollir en base a informacions no manipulades i amb totes les eines per prendre bones decisions o raonades.
La realitat, ja veiem quina és, la falsedat en els mitjans i sobretot a les xarxes s’escampen a gran velocitat i evidentment manipulen els resultats electorals com ja hem vist repetidament, no tant sols de l’extrema dreta que domina aquest sistema, sinó de tots els partits i dels mateixos representants que un cop demostrat un tema, seguiran insistint com si res en la mentida creada com si no anes amb ells.
No hi ha dubte que s’ha de revisar aquest sistema de partits si no volem que la societat acabi deslligant-se del tot dels seus representants a les institucions en una mena de doble Estat on cada part vagi pel seu compte i no hi hagi vinculacions aparents.
La pròximitat dels representants als seus ciutadans i aquests amb el control per donar suport o vetar en cas de que les promeses no siguin complertes en seria la clau, i segurament una llibertat dins els partits més en funció del territori que representen i menys del logo que els lliga i crea aquestes estructures falses de poder al preu que sigui.
Caldria repensar el sistema per no caure en la intoxicació de la democràcia.