Solcades

Eduard Solà Agudo

7 de juliol de 2024
0 comentaris

Cerç

Sento el fred d’aquest cerç del capvespre i la quietud del moll. Ancorat al passeig, m’abelleix la presència agradable del sol il•luminant el rellotge de missa.

La rutina és un vaixell varat i la seua ombra així que gira el migdia.

Han desempescat, han posat gel, la llotja espera. Allò que passa pels seus verals és tèrbol i fa de mal dir. Jo no m’ho explico.

Considerar que passarà l’estiu i que les ganes d’obrir l’almàssera mos durà una altra pau als cors és un estat de l’ànima.

Les sirenes del far roig salvaran el juliol de les tempestes. M’ho contà un pastor, l’hivern passat: l’estiu serà fresquet. I jo, quan espero el bus que em porta a Tarragona i encara és de nit, ho recordo. I em pregunto com deu estar el pastor. El pastor sempre està bé i això em fa feliç.

La virtut de ser pacient, creu-me que és una senyal de bons auguris, de prosperitat i bonança. Això és clàssic. Però que el juliol tardorege no és un clàssic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!