HI TENIM TOT EL DRET
A poc menys de 24 hores per l’anomenat xoc de trens sentim per boca del Ministre de l’Interior que ells han dialogat amb tots els sectors de la societat catalana i han resolt molts problemes, alhora sentim l’altre gran partit espanyol amb Pedro Sanchez proposant una Comissió d’estudi del tema català per trobar solucions a les iniciatives independentistes.
Nomes hi veig dues opcions valides, o no han entès res encara, cosa que dubto, i la segona seria les mancances democràtiques de l’Estat i el tracte colonial incorporat a l’ADN que creuen li pertoca a Catalunya.
La proposta de Sanchez desprès de 5 anys de mobilitzacions, 18 peticions a Madrid per totes les vies possibles per acordar un referèndum, una majoria parlamentària consolidada al Parlament amb un objectiu clar, es crear una Comissió, que com sabem es la millor manera d’arraconar un problema per inventar amb la pastanaga federal solucions que ningú ha demanat. La societat vol ser consultada per un tema concret, i aquesta sobirania no es pot tergiversar en nom de la llei o de qualsevol altre invent. De fet el que ell qualifica d’iniciatives independentistes, son iniciatives dun Govern escollit democràticament i que representat una societat. El menyspreu de les seves paraules denota les seves mancances i els seus objectius.
Pel que fa al Ministre Zoido, posar a la boca diàleg, quan precisament en tot aquest temps simplement hem rebut insults, menyspreu i acusacions de cop d’Estat simplement per exercir la base de qualsevol democràcia, es dun cinisme molt dur que no sorprèn gens amb el comportament que han evidenciat fins ara, arribant a utilitzar els morts dun atemptat per les seves finalitats.
Demà viurem una fase nova, on simplement posem les bases del nostre dret a decidir el futur del nostre poble amparat i reconegut per la legalitat internacional i que de cap manera pot ser coartat per un Estat ancorat en el passat i amb un concepte de democràcia de segles passats que ignora el món actual, els exemples que hem pogut veure i que veiem, i sobretot el respecte per una societat que no pot ser ostatge de la democràcia controlada, sinó protagonista actiu de la mateixa com correspon al segle que vivim.
Independentment de la resposta a la butlleta, el fet es senzillament incontestable i carregat de tota la legitimitat i garanties per exercir-lo.