GEST SIMBÒLIC
La imatge ahir de diversos membres de la Guàrdia Civil, armats i amb la cara tapada accedint al Parlament i a la Generalitat amb tot un seguit de mitjans de comunicació al darrere ben avisats i disposats a fotografiar i filmar tota la operació, evidentment es buscada i va més enllà del tema del 3%.
Efectivament, aquest cas de corrupció i l’antiga Convergència han estat un dels punts on l’Estat ha estirat més el fil per intentar trencar la unitat independentista, més enllà de buscar la veritat en aquest cas. Alhora imatges buscades com les d’ahir entrant a la seu dels representants del poble català son venudes a preu d’or davant l’opinió pública i sobretot al mateix poble de Catalunya, intentant recuperar aquell paper que fins ara ocupava cadascú.
La seva sorpresa, va ser que el context a canviat i la manera d’afrontar cada tema també. Com deia Jordi Turull “Col·laboració amb la justícia, tota, humiliacions cap ni una”. De fet el seu gest de fer esperar la comitiva i no deixar que accedissin a les dependències, tampoc es una heroicitat, ja que simplement era un requeriment d’informació que venien a buscar i que es va entregar, però es tot un canvi d’actitud, diriem ja d’Estat, i d’igual a igual.
Evidentment no calien tants efectius per aquesta simple operació, ni anar amb la cara tapada, però aquesta escenificació buscada amb altres pretensions que tots sabem es va trobar amb la determinació catalana del context on ens trobem.
Aquesta excusa del 3% aprofitada per atacar el procés no pot portar a més divergències entre l’independentisme, cal separar les coses. Evidentment lluita contra la corrupció tota, vingui don vingui, no crec en exclusives, però obres de teatre amb segones finalitats ben definides com ja portem veient els últims 5 anys cal rebutjar-les i donar la imatge de que tot no s’hi val, i que no estem disposats a acceptar-ho.
Com deia en Turull: Justícia sí, humiliacions gratuïtes no.