ALBERT CORTES MONSERRAT

La presa de pel sense contemplacions plantejada per Iceta, ens podria fer pensar que es un extraterrestre que ha aterrat recentment i no estava al dia de la situació, realment sabem  que no deixa de ser un parany per evitar el procés català. Per altra banda ha quedat confirmat que es pot posar setge a un Parlament i als nostres representants impunement, un altre curiositat d’aquesta democràcia de fireta espanyola.

La pregunta “Vol que el Govern de Catalunya negociï amb les institucions de l’Estat un acord que garanteixi el reconeixement del caràcter nacional de Catalunya, un pacte fiscal i el blindatge de les competències en llengua i cultura?”, es la presa de pel proposada pel futur secretari general del PSC.  Reitera que amb el nyap de pregunta actual no hi haurà consulta, i te la barra d’afirmar que no li interessa gens saber que opina sobre la pregunta actual, i diu que te dret a saber què opina Catalunya sobre un nou pacte, deixant clar que una independència no es pot basar en una llei de consultes referendàries. Torna molts anys enrere, a la casella de sortida. Per altra banda l’Audiència Nacional absol els 19 acusats pels incidents de l’any 2011 davant el Parlament, ja que entén que els empara el dret de manifestació i dirigit a dona veu als desfavorits per les polítiques d’austeritat.

Realment, burlar-se dels ciutadans no es la millor manera de recuperar una certa credibilitat, i la proposta d’Iceta camina en sentit contrari i validant que el seu partit tingui destinació a la marginalitat a Catalunya. Desprès de tots els intents i de l’última temptativa d’Estatut i de Pacte Fiscal no es pot tornar 10 anys enrere per tornar a començar picant contra la mateixa pedra.

Iceta, i això per un representant del poble, hauria de comportar la seva inhabilitació, no li interessa saber l’opinió de la gent, nomes  del model que ell proposa. Tant poc tarannà democràtic es difícil de trobar. Es a dir el que la gent ha mobilitzat amb gran nombre i que sembla majoritàri a Catalunya i ha provocat el procés que vivim ho obviem, i en canvi preguntem sobre un model tronat, mort i minoritàri que ens vol vendre per bellugar tot i que tot continuï igual.

Diu que una llei de consultes no serveix per preguntar per la independència, com si les nostres lleis fossin de paper mullat i el nostre Parlament per passar l’estona. Una total falta de respecte, i una presa de pel que no es mereixen ni els seus propis votants, si es que ni queden.

Per altra banda, i sorprenentment bloquejar i assetjar els nostres representants polítics, alguns al límit de les agressions quan es dirigien a l’organisme que ens representa, no te càstig.  Una bona excusa es el dret de manifestació i els desfavorits. Son drets fonamentals, però no es poden exercir d’aquesta manera, ja que en un sistema democràtic hi ha línees vermelles que no es poden creuar i intentar coaccionar o assetjar als nostres representants legítims es una molt clara.

En definitiva, paranys que mereixen la nostra atenció, i constatació que el nivell democràtic, i sobretot quan es tracta de Catalunya es el que es.