Aquests dies, amb la proposta del govern britànic pel referèndum d’Escòcia per la independència amb una sèrie de condicionants, sobretot per afavorir la victòria del NO, però sempre respectant el resultat, s’ha trobat amb la resposta del primer ministre escocès Alex Salmond, refermant el referèndum per la tardor del 2014, i amb les condicions que surtin del seu Parlament, i no imposades des de fora. Aquesta claredat d’idees, i dignitat a prova de bomba, contrasta amb el catalanisme que encara no sap on va, i un govern català actual que ja ens diu que acceptaria un control tècnic del seu pressupost per part de Madrid, quan fa pocs dies era una negativa rotunda, com deia aquell, no es això companys, no es això.
Efectivament, Salmond critica el comportament del govern britànic, i no vol condicions a un referèndum que seguirà el camí marcat inicialment, i que com diu suposarà la decisió més important en 300 anys del país.Parla d’un referèndum fet a Escòcia, i debatut en el seu parlament, de fet el parlament de Londres ja ha ofert cedir els poders per legalment organitzar l’afer, i es podria acceptar encara que avisa que els dies d’imposicions ja han passat a la historia. Explica que estant finalitzant els últims detalls del pla per celebrar-lo, i els ciutadans hi podran fer les seves aportacions, de fet hi ha punts polèmics com el vot a partir de 16 anys, o afegir una opció que suposi més autonomia, apart del SI i del NO. Per altra banda el Partit Nacionalista escocès, ja incloïa en el seu programa electoral el referèndum, i gaudeix d’una majoria absoluta a la cambra, i un pla perfectament definit, i on apart tenen la democràcia britànica que respectaria el resultat sigui el que sigui. Per altra banda a Catalunya, Rajoy carrega contra les autonomies, i les fa principals culpables del dèficit de l’Estat, d’aquí les mesures de control que vol impulsar. Des de CIU, el diputat Jordi Turull ja ens diu ara que permetria que l’estat espanyol exercís un control tècnic dels pressupostos catalans, però no polític, i dependrà de la formulació de la proposta, i es contradiu amb les primeres reaccions que van ser de negativa total. Per la seva banda el portaveu defensarà que la Unió Europea ho controli directament i no l’Estat, i pensar que alguns com els Populars a l’Ajuntament de Barcelona no volen entrar en el seu govern per la deriva ideològica independentista d’aquest, la paranoia es màxima.
Realment la reacció escocesa hauria de fer treure els colors a aquest catalanisme de pa sucat amb oli que patim per aquí. En Salmond, un polític astut i amb dignitat, te molt clar que el full de ruta no es toca, i qui l’ha de condicionar nomes es el propi parlament escocès, sense acceptar intervencions des de fora que enterboleixin el mateix referèndum, per molt que vinguin d’un parlament tant poderós com el de Londres. Tot sembla indicar que el 2014 haurà referèndum, i la capsa dels trons s’obrirà a l’Europa occidental, i un nou estat pot veure la llum dins la Unió, amb acceptació com no pot ser d’altra manera en estats democràtics del poder existent fins ara. Mentrestant el nostre Parlament, suposo que seguirà ocupat retallant el nostre estat del benestar, i administrar el poc poder existent, ja que fins hi tot ja insinuen que deixaran controlar els pressupostos catalans a Madrid, i que sent una revisió tècnica o política no te cap justificació, i que a més servirà perquè seguim gaudint del nostre espoli econòmic consentit, i exercim el nostre victimisme de fireta als quatre vents, com més ens agrada, ja que el catalanisme no te prou coratge de volar sol, es molt còmode viure a casa dels pares, sense responsabilitats reals, i en aquest cas pagant les despeses nostres, i bona part dels altres, abans que començar a decidir a favor nostre, i desenvolupar la nostra vida en plenitud.
Ens podem trobar amb un nou estat propi als nassos i molt a prop de nosaltres, i nosaltres com a màxima reivindicació tindrem demanar un partit de costellada de la nostra selecció per Nadal per lluir les nostres estelades de paper, sabent que el dia desprès haurem tornat a fer el ridícul. Cal decidir urgentment, si volem ser Escòcia o Múrcia, es així de senzill, no cal allargar més l’agonia.