ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ENTERRAMENT DEL PROCÉS

Els nostres dos partits principals, desprès de la reculada al darrer moment abans de validar la independència via resultat del referèndum, han maldat per fer oblidar el 2017 i acomodar-se amb entusiasme en el mantra autonòmic.

No van fer el que deien que farien, les famoses estructures d’Estat, van convocar un referèndum on la població tots sabem el que va donar davant de la barbàrie i que ja sabien que si el resultat era positiu no l’aplicarien i posteriorment van caure de quatre potes al parany espanyol amb la famosa declaració que va durar 8 segons i en una segona impulsada per la pressió ciutadana, simplement van fugir uns a l’exili i altres es van entregar acceptant el 155, la seva destitució i un camí de 6 anys de total submissió autonòmica amb una lluita entre els dos partits per les petites quotes de poder autonòmic i un desmantellament de la Generalitat sense fre.

Ara arribem al moment en que l’aritmètica a Madrid ha estat capritxosa i ha permés que els vots d’Esquerra i Junts fossin imprescindibles per la investidura de Sanchez. Per una part Esquerra que ha viscut de la fantasia d’una Taula de diàleg que pràcticament no ha existit i no ha servit de res, i que ha regalat els seus vots a canvi de res. El seu acord amb un traspàs de rodalies fals i una condonació de deute del FLA dels nostres propis diners ha estat la culminació a la seva deriva i submissió absoluta. Quedava per veure com responia l’exili, Junts amb el President Puigdemont que havia guanyat moltes batalles judicials per posar en evidència l’Estat. Finalment l’acord signat contradient la seva afirmació que ell mai pactaria amb Espanya es una nova presa de pel, una declaració d’intencions sense cap concreció ni garantia de compliment, amb unes taules negociadores a l’estil de la Taula de diàleg i sense cap força, un verificador que ningú sap qui es i per un altre costat una llei d’amnistia que no se sap quin abast tindrà i si no serà tombada per les revoltades instàncies judicials quedant en res o amb nous judicis que poden apareixer, alhora netejaran l’imatge d’Espanya i no es podrà acudir als Tribunals internacionals, deixant bona part de la feina de l’exili aquests anys en res, tot un sense sentit.

La culminació d’un engany a un poble que va creure en els seus representants per assolir la independència i que ha vist com no en tenien cap intenció i han aconseguit desmobilitzar un poble fart de promeses incomplertes i falsos discursos.

Vol ser un enterrament del procés.

  1. Los políticos independentistas siempre os han engañado como bobos a los catalanes que queréis independencia, se sirven de la independencia para vivir a todo lujo ellos a costa del lavado de cerebro que os han hecho, si un día os independizáis os daréis cuenta de que nada ha cambiado, seguiréis igual con muchos problemas.

    1. Que ens han enganyat es bastant clar, que voler la independència es un rentat de cervell ja es un insult, de fet per la mateixa regla de tres ser dependentista també ho deu ser. Respecte la gestió d’un Estat independent segur que ja coses que no canvien, però casualment no conec cap Estat que ho hagi volgut deixar de ser, alguna cosa deu voler dir, no.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.