ALBERT CORTES MONSERRAT

El ministre de Justícia, Francisco Caamaño, ens diu en una entrevista que esta convençut que l’Estatut es constitucional, i confia en la maduresa democràtica dels ciutadans de Catalunya, què els farà veure que cada poder de l’Estat compleix la seva funció, i que tots son imprescindibles per a la convivència democràtica. Per tant Catalunya assumirà be la sentencia de l’Estatut.

 

Ens comenta que el TC està treballant intensament per emetre la sentencia el més aviat possible, i avisa que el debat polític pot continuar, però la constitucionalitat del text quedarà tancada amb el que digui el TC. Tanmateix retreu al PP la incoherència de recórrer alguns articles idèntics amb altres estatuts, i això ha portat al límit la tensió.

 

Aquest personatge ja ens prepara per una nova tupinada de l’estat de dret espanyol, que desprès de les eleccions basques, i posteriorment les europees on el seu objectiu ha esta evitar la representació de l’esquerra abertzale a les institucions amb mètodes d’altres èpoques, ara toca retallar encara més, i posar el límit a la via autonòmica a Catalunya, amb un Estatut ja retallat prèviament, i què ara patirà un nou aprimament.  Un text que fins ara no ha esta d’obligat compliment,un fet excepcional en qualsevol estat que es vulgui dir democràtic, i que a l’Estat Espanyol es normal, i ens diu que confia en la nostra maduresa per veure què cada poder compleix la seva funció, i a més es imprescindible per la nostra convivència, per això assumirem bé la sentencia.

 

Realment li diria que precisament per la nostra maduresa, qualsevol amb un mínim esperit democràtic no acceptarà una sentencia d’un òrgan totalment deslegitimat i polititzat, una mena d’òrgan censor sobre una Constitució, ja de per si amb apartats que recorden l’època franquista, i que pretén que una llei votada pel poble ara es pugui modificar, i a més posar els límits que evidentment son clarament insuficients, i per desgracia seva, molta part de la societat no ho assumirà de cap manera sinó que ho considerarà inacceptable, i el final d’una relació desigual que ja fa molt que dura, i què s’ha d’acabar pel nostre bé.

 

Segurament alguns partits catalans ho acceptaran, i ens explicaran mil desgracies per si no ho fem, però la realitat a la societat es un altra, i hauran de decidir si estant amb nosaltres o amb ells.  Per molt que vulguin dissimular i no enfocar el tema, la partida esta acabant, i la legalitat espanyola evidentment no es garantia de res,  i no ho acceptarem.

 

Crec que a molta gent ja poc l’importa el que passi amb la sentència, el finançament o altres temes, i ho demostra amb l’abstenció i desafecció política, i te molt clar que nomes queda una via que es el trencament amb l’Estat, i això finalment els partits ho hauran d’assumir els agradi o no.