EMBOGITS
Avui el President Puigdemont torna a lliurar una batalla contra Llarena i un Estat pre democràtic a Sasser i segurament com apunten totes les veus tornarà a sortir victoriós. De fet, aqueste victòries son aquelles, podríem dir les úniques que donen aire a un procés endormiscat pel nostre Govern i els partits que li donen suport.
Escoltavem el Ministre Marlaska, el que ha estat condemnat per Europa al fer la vista grossa amb les tortures, que respectarà el que digui la justícia italiana. Una obvietat que no caldria dir, de fet el discurs del seu partit i d’altres ha anat en direcció contrària a aquesta informació, ja que el poder executiu ha parlat sempre de portar al President davant la Justícia, obviant les diferents sentències que hi ha hagut a Europa, com si aquesta Justíca no ho fos. Ahir concretament en Pablo Casado embogit a la Convenció popular a València, va a tornar a prometre que si assolien el poder portarien al “huido de la justícia” com li diuen ells a Espanya, en una nova mostra que la separació de poders es un simple lema sense importància. De fet es va calentar la boca i va defensar l’actuació policial de l’1 d’octubre, per cert contradient declaracions seves en sentit contrari abans de les darreres eleccions espanyoles i fins hi tot en referència al dia de la Hispanidad, assegura que no han de demanar perdó per res, vers al contrari i que es el fet més important desprès de l’època romana, tot un deliri, que evidentment va amanir amb la defensa del castellà que el vol vehicular a tot arreu, ja que com tothom sap està en greu perill de desaparició per culpa de llengues majoritàries com el català sempre imposada a tot arreu.
Aquest es el nivell que Espanya ens dona, la dreta competint i superant l’ultradreta i una teòrica Esquerra, la del GAL per entendres amb l’actitud que tots coneixem. A Catalunya, un cop passades les celebracions i els discursos més o menys abrandats per l’aniversari del Referèndum, torna la mediocritat al Parlament amb votacions a contraposades entre els socis de Govern al Debat de política General i la defensa del diàleg fins l’infinit per gaudir de dos anys més de sous i vida plàcida fora de la repressió que els carrers viuen amb cruesa.
Tornat a les victòries, aquestes europees han de ser la flama que encengui la societat catalana per depurar tanta misèria i exigir la culminació del que es va aturar ara fa quatre anys, no hi ha d’altre.