ALBERT CORTES MONSERRAT

El Papa Benet Benet XVI, cap de l’església cristiana catòlica de camí al Camerun per un d’aquests viatges pastorals o de turisme segons es miri, n’ha dit una de l’alçada d’un campanar, i impropi d’una persona responsable “Els preservatius només augmenten el problema, l’únic camí per aturar la sida es humanitzar la sexualitat amb nous models de comportament (abstinència)”.

Respecte a aquest tema ha completat dient que les propostes socials per lluitar contra aquesta malaltia, no son realistes ni eficaces, i què només la política de l’església catòlica es eficaç.  Critica què amb diners no se solucionarà el tema, i ha lloat la lluita de l’església en aquest afer a l’Àfrica.

Realment impressionant fins on poden arribar els fanatismes religiosos per justificar segons quins temes. Aquest remei el podríem comparar amb un nen que no sap llegir, on enlloc  de portar-lo a l’escola i aplicar un mètode pedagògic per ensenyar-li la lectura, simplement no li donéssim cap llibre, i així problema solucionat.

Al continent africà el problema de la sida es realment esgarrifós, i se’ns dubte els mètodes anticonceptius com el preservatiu son una eina molt valuosa per aturar les malalties de transmissió sexual, i sobretot en algunes zones on els nivells culturals son escassos i els recursos deficitaris.  Es una lluita què ha evitat el contagi de moltes persones, perquè ara ens vingui un senyor amb deliris religiosos defensant la negació de l’evidencia dels avanços en aquest camp, i proclamant l’abstinència com a solució màgica.

Crec què en el segle on vivim, i amb personatges públics amb influencia sobre molta gent, s’ha de ser molt curós amb les declaracions, i més algunes com aquesta què son un insult a la intel·ligència de la humanitat, i un atemptat contra la bona feina d’aquestes polítiques sexuals per aturar aquesta plaga moderna.

Un cop mes l’Església com a poder sobredimensionat què es, ha entrat en terrenys on no li correspon opinar, ja què dit sigui de pas no es una associació exemplar, degut als múltiples casos de pederastia detectats en el seu interior, i la seva costum de sempre beneir a les dictadures mes terribles sense contemplacions.

Se’ns dubte no son un bon exemple, i la seva dedicació tant sols hauria de ser en el terreny espiritual divulgant la seva historia pel qui vulgui escoltar-la i fer d’això una part fonamental de la seva vida.  La resta pertany al món terrenal, on la llibertat de les persones ha d’estar per damunt de fantasies sense cap tipus de base solida que les sustenti, tant sols la bona fe de la gent.

En qualsevol altre àmbit empresarial, polític o social, per declaracions irresponsables com aquestes ja s’hauria exigit la dimissió, en aquest cas una rectificació no estaria gens malament, cosa què segur no faran ja que els deliris o les mentides tenen aquestes coses, què se’ls acaben creient de tant repetir-los.