ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ELS PAÏSOS CATALANS, UNA VIA LLUNYANA

Sense categoria

Les notícies que ens arriben de les Illes i del País Valencià, no son precisament bones, pel que fa a aquest terme de Països catalans, per una part el president del PP de les Illes José Ramon Bauzá, principal candidat guanyador segons les enquestes, ja ha anunciat que derogarà la llei de normalització lingüística com a primera mesura, i a terres valencianes el mateix partit sembla fins hi tot augmentar el seu suport ja majoritari, i ja sabem com les gasten per aquelles terres.  Es una realitat que cal tenir molt en compte, alhora de fer segons quines proclames o condicionants per assolir la llibertat catalana.

En Bauzà, es qualificat pel PSM que es indigne de presidir una formació que ara representa el 45% dels ciutadans, ja que la llei que vol anul·lar va ser aprovada el 1986 per un altra govern popular. Ens assegura que respecta totes les regions, però no vol que s’imposin les variants lingüístiques catalanes amb l’excusa de termes com capell que es un barret, ho han après de generacions passades i son pròpies de la riquesa cultural, per la seva banda PSM li recorda, que en el seu dia la llei va ser un element clau per la recuperació de la llengua. Ja se la titllat de radical i antimallorquí, i l’obra cultural balear parla de violació de facto de la màxima norma estatutària, per rebaixar la llengua catalana per la porta del darrere. A terres valencianes, sembla que el PP augmentaria la seva majoria absoluta, i el Compromís per València desapareixeria del Parlament, i abocaria al fracàs aquesta coalició morta per problemes intens.

Realment aquestes formacions que no accepten que el projecte de Països catalans, que jo entenc com una unió confederal d’igual a igual, en aquests moment esta molt llunyà, viuen en una fantasia sentimental que no aporta res de bo per l’alliberament de Catalunya, on el procés es molt més proper i factible, i no una via llunyana. Catalunya en aquests moments com a minsa comunitat autònoma, poc pot fer per evitar aquesta batalla espanyola per substituir la identitat original d’aquests dos territoris, i així veiem com s’inventen llengües per fragmentar el català, això si sempre amb la defensa d’una tercera llengua, què es la gran protegida i beneficiada com es el castellà, ara a les Illes sembla es vol seguir pel mateix camí, per progressivament arraconar aquesta llengua a un caràcter anecdòtic, i completar la colonització cultural, una de les obsessions del partit popular amb la permissivitat socialista. Les excuses fan riure, ja que parlen d’imposicions catalanes, quan clarament volen fer una imposició amb el castellà que mai anomenen. El més curiós es aquest suport balear a aquest projecte, que sembla no importar una part molt important de la societat balear, que entre la venda de territori a Alemanya i la xenofòbia popular, vol convertir la seva cultura en una cosa ornamental.  Cal dir que hi ha una part que com els contes de l’Asterix encara resisteix l’invasor, i ja parla de consultes populars, però  te una tasca difícil. A València, ni per tots els escàndols del món, i males gestions, es deixa de votar al partit Popular, i al mateix temps no acaba d’arrelar un partit o coalició pròpia que portes la veu del País valencià al Parlament, han escampat l’odi a Catalunya, i a pesar dels greuges econòmics que els suposa el llast espanyol, no semblen disposats a donar un tomb a la situació.

En definitiva, també per això es urgent assolir l’estat propi català en el menor temps possible, ja que amb les eines que proporciona un estat, es podria incidir molt més en aquests territoris que podrien valorar una opció i l’altra en igualtat de condicions, sempre per suposat des del respecte mutu, i no caient en els mateixos paranys que l’estat espanyol. Cal aconseguir el factible, per desprès intentar democràticament el que ara es veu molt llunyà.

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.