ELS FONS RESERVATS
Les clavegueres de l’Estat no s’aturen i ja sabem que el Govern de Pedro Sanchez va pagar amb fons reservats una confident de l’Operació Catalunya, concretament Victoria Alvarez fins a finals del 2018.
Aquella idea que amb la sortida dels Populars amb Mariano Rajoy al capdavant havia acabat la guerra bruta contra l’independentisme queda desmuntada i amb un protagonista com el Ministre Marlaska al capdavant. Alvarez passava informació sobre la familia Pujol i l’entorn convergent a la polícia patriotica espanyola amb uns sous nets de 2500 euros mensuals. Altrament altres confidents infiltrats rebien diners pel seu treball brut, diners totalment opacs ja que provenien dels fons reservats de l’Estat. El silenci ha estat la resposta del Ministeri, encara que ens diuen que els fons reservats es una materia confidencial, i que Marlaska un cop va arribar al Ministeri va encarregar una revisió completa de l’us dels mateixos i es va descobrir aquests pagaments que tanmateix van trigar sis mesos a ser aturats.
Aquestes son les clavegueres d’un Estat podrit i on PP i PSOE en son còmplices, no hi ha bons ni dolents, son al mateix bàndol de la corrupció espanyola i de les estructures d’origen franquista que no han canviat amb el temps. Marlaska tot hi el seu passat fons amb les tortures segueix al capdavant en el nou Govern i ara afegim l’us d’aquest diner públic per aquestes pràctiques mafioses i brutes de lluita contra l’independentisme. De fet la coartada de ser un tema confidencial no pot significar total opacitat quan parlem de diner públic que hauria de ser transparent al màxim com passa en les democràcies exemplars. Dir que es va aturar en una auditoria quan va estar 6 mesos més cobrant del Govern es una excusa que evidentment no es pot creure ningú.
Descobriments com aquest son bons per despertar aquella gent que encara defensa la idea del poli bo i el poli dolent i que defensa el PSOE per no fer entrar els Populars i VOX al Govern com si hagués diferències en el fonamental, no parlem de les formes que simplement son formes i res més. La impunitat que els representants de la societat fan servir per jugar amb els recursos de tots, no es gestió, és abús de poder i això quan es tracta de Catalunya encara és més greu i el tot s’hi val s’imposa amb unes estructures fetes a mida per aquesta disbauxa pel broc gros.
Aquests son els que els nostres partits han atorgat la confiança, que ho tinguin clar.