ELS COMPTES CAP A L?ESTAT PROPI
Sense categoria
Fa setmanes que el tema dels Pressupostos es el clau on tots els partits s’agafen com un gran puntal per dir-hi la seva, uns per complir estrictament la llei i suposar unes retallades ja d’entrada inassumibles, altres per intentar vendre un possible i petit relaxament del déficit com un gran alleujament, sense dir que també suposarien unes grans retallades inassumibles, altres titllant als partits que no volen signar-les de poc solidaris, i per si fos poc altres que demanen uns pressupostos més socials, per cert amb una caixa ben buida. En resum, sembla que no vulguin donar la sensació que el proper any decidirem que volem ser en el nostre futur i poc importarà molts dels problemes que ara mateix esgrimeixen.
El mateix conseller del Banc d’Espanya Lopez Casasnovas avisa que menys d’un 2,3 de dèficit es totalment inassolible per la nostra societat. De fet davant el 0,7 exigit fins ara a les autonòmies per l’Estat espanyol, s’intenta vendre un relaxament a 1,5 encara per veure i que suposaria pel cap baix uns 3200 milions d’euros de noves retallades que son totalment inassumibles. Per tant amb aquests paràmetres no veig possible aprovar cap burla a la ciutadania o escarni com ara esta de moda. Els comentaris tant de PSC com Populars, com Ciudadanos instant als republicans a aprovar un suïcidi de grans proporcions, i inútil en el seu contingut no te cap sentit, com tampoc la seva pressa per portar els comptes al Parlament, de fet aquests últims demanen també una millora de finançament sense privilegis per Catalunya, tota una vergonya, ja que avalen els privilegis de bona part de la resta de comunitats que viuen de la falsa solidaritat catalana, i quan es tracta de tornar a una normalitat ja no es possible.
Tanmateix, de cara a la credibilitat cap a l’Estat propi, no caldria tantes giragonses amb els pressupostos. Aquests haurien de ser, si així ho decideix la majoria del poble català els últims pressupostos dins l’Estat espanyol, per tant, i per coherència amb els programes electorals tant del partit de Govern, com el que li dona suport, haurien de portar els deutes d’un estat moros reflectits en els mateixos, ja que son llei, i encara que ho vulguin oblidar no ho podem permetre i alhora fer-ne dos, un amb les regles de l’Estat, totalment inassumibles i amb unes retallades que aquestes si acabaran trencant la famosa cohesió social, i uns altres com si fóssim independents i gaudint dels nostres propis recursos, crec que la diferència seria com de la nit al dia i potser serviran per desemmascarar tots aquests partits que pretenen seguir aquest joc macabre pels segles dels segles sense remei, i obviant les alternatives, i de pas la democràcia.
Seria una bona manera de mostrar a la ciutadania i al món sencer, les diferències del nostre estat del benestar sent amos del nostre destí o sent uns simples actors secundaris sense veu ni vot. Segurament s’havia de preveure que aquest punt podia ser el desencadenant de moltes coses i ha arribat al moment de no actuar com sempre, sinó adaptats al nou context i donant mostres de que el procés es irreversible per damunt d’amenaces, xantatges o el joc brut habitual.
En definitiva, un missatge a la societat catalana de que ja no podem seguir jugant a aquest doble joc i que les nostres victòries siguin perdre pel mínim possible, ara toca guanyar.